Robert De Niro s'alça, indubtablement, com un dels actors més excelsos que ens ha donat el cinema modern. Però, malauradament, l'estrella camaleònica que seleccionava meticulosament els seus projectes en els anys setanta i vuitanta (on ens regalà composicions antològiques en tot un seguit de clàssics memorables: El padrino II, Taxi Driver, El cazador, Toro salvaje), ha esdevingut al segle XXI un professional rutinari que dilapida miserablement el seu talent descomunal en productes de segona fila. Quantes bones pel·lícules recordes que hagi protagonitzat en l'última dècada El irlandés i poca cosa més. Una tendència preocupant que no canviarà, precisament, amb la seva darrera cinta que s'ha estrenat a les nostres pantalles.

La última gran estafa, signada per George Gallo (el modest artífex de Huída a medianoche), suposa una nova versió de The Comeback Trail, una obra rodada el 1982 per Harry Hurwitz, que s'ha convertit en una raresa pràcticament invisible.

El film descriu l'estrambòtica peripècia de Max Barber, un productor especialitzat en títols de la sèrie Z (pressupostos irrisoris, qualitat sovint ínfima) que té un deute econòmic amb un cap mafiós. El pla per solucionar el seu problema és tan xocant com inquietant: provocar la mort del protagonista del seu proper projecte per cobrar els diners de l'assegurança. La última gran estafa apareix com una sàtira paupèrrima sobre les interioritats del món del cinema. Una comèdia declaradament tardorenca i de poca volada (una premissa boja executada amb una realització plana) que està totalment supeditada a l'innegable carisma del seu repartiment, que aplega l'esmentat De Niro, Morgan Freeman i Tommy Lee Jones. Tres grans intèrprets que, malauradament, en aquesta ocasió han premut el pilot automàtic i només han pensat en un xec suculent.