El cinema animat segueix sent una de les estrelles del nostre circuit comercial, molt sacsejat per la pandèmia, i aquest estatus privilegiat propicia que puguin arribar a les nostres pantalles nombrosos llargmetratges allunyats de Hollywood i pertanyents a nacionalitats que cada vegada tenen més difícil la seva presència. I ara tenim l'oportunitat de descobrir una producció alemanya rodada en 3D, Els elfkins, signada per Ute von Münchow-Pohl,un especialista del gènere.

Els seus protagonistes són unes criatures màgiques semblants als gnoms que fa dos segles que viuen sota terra, allunyades dels éssers humans; han crescut amb la idea de que les persones són una amenaça inquietant. Però la jove i rebel Helvi vol saber si són reals les històries que sempre ha escoltat, i decideix emprendre l'aventura agosarada de sortir a la superfície i conèixer l'univers humà. La nostra petita heroïna, acompanyada de dos elfkins, es farà amiga d'un pastisser artesà que ha de lluitar contra la cobdícia del seu germà i uns interessos comercials despietats. La pel·lícula no traspua la creativitat prodigiosa de la Pixar (un dels seus referents més clars: hi ha sequències inspirades en la mítica Toy Story), però, no obstant això, es revela com una obra recomanable.

Els elfkins construeix una paràbola senzilla i tendra que cerca eminentment el públic familiar i reivindica oportunament els valors de la solidaritat i l'amistat. Però aquest missatge positiu està projectat sense caure en cap sentimentalisme embafador, tot cercant la complicitat de l'espectador amb una narració àgil, una textura visual acurada i uns personatges suficientment carismàtics. Una mostra irreprotxable d'un cinema infantil de qualitat que juga netament les seves cartes i desprèn l'encís suficient per seduir-nos.