Què es pot esperar d'una pel·lícula en què les Cinquanta ombres de Grey (una novel·la mediocre que inspirà un film no menys mediocre) impulsen la revolució afectiva i sexual de les seves protagonistes? Molt poca cosa. I això és el que ens ofereix un bunyol tan indigest i recuinat com Book Club, l' opera prima escarransida (i ràpidament oblidable) de Bill Holderman. Els seus personatges són quatre amigues septuagenàries que es rebel·len contra el conformisme i es llancen novament a la carretera de les emocions amoroses.
El director nord-americà ha filmat una comèdia romàntica que barreja de la forma més maldestra uns ingredients més que suats. Som davant de l'enèsima reivindicació de l'alegria de viure, en què el bonisme més postís i encotillat està al servei d'una aventura tardorenca. El realitzador ha posat el pilot automàtic (la seva posada en escena recorda el telefilm de sobretaula més rutinari) i s'ha agafat com en una taula de salvació a la seva única carta guanyadora: un repartiment constituït per velles glòries, més o menys oblidades. Candice Bergen, Diane Keaton, Mary Steenburgen i Jane Fonda defensen amb un entusiasme, digne de millor causa, uns personatges més que estereotipats.
Book Club només és un plat refregit amb la mantega més insulsa que amb el seu esperit crepuscular de tercera divisió aspira a seduir una franja de l'audiència (el segment femení més adult) que mereixeria propostes amb més entitat que respectessin la seva intel·ligència. Un producte sense creativitat, farcit de tòpics, que regalima el sentimentalisme més manipulador i infumable. És certament trist veure com algunes dames il·lustres del cinema nord-americà han de sobreviure en una indústria sexista amb nyaps com Book Club.
