Sí, encara hi són. I volen continuar als escenaris. Els joves santvicentins Gerard Revuelta (24 anys) i Arnau Perramon (que avui en fa 23) són Set de Màgia, uns mags precoços que el juliol del 2019 van celebrar una dècada a escena. Ho van fer a Sant Vicenç, per la festa major, amb En estat pur, un muntatge que, després d'una pausa personal -la mort de la Isabel, la mare de l'Arnau, que els havia dirigit sempre- i pandèmica -Revuelta és infermer- portaran dilluns a la Sala Gran del Kursaal. El duet ho afronta com «l'inici d'una nova etapa. Ja no som aquells nens que feien gràcia. És el moment de buscar el nostre propi camí», diu Revuelta.

Però no han estat aturats. Durant la pandèmia i sense bolos, Set de Màgia amb el manresà Mag Pol van muntar -incentivats per l'ajuntament santvicentí- un late-night a les xarxes titulat Al pou i pel qual van passar actors com Jordi Martinez, Pere Vallribera, Anna Carreño o els santjoanencs Pep i Jordi Callau: «ens explicàvem les penes» i no hi faltava el toc de màgia. Tot i que porten més de 300 bolos, Revuelta explica que estan «emocionats» de pujar a l'escenari del Kursaal: «era un dels nostres objectius. Sempre dèiem, el dia que hi actuem... i mira, tenim aquells típics nervis de tornar a pujar a un escenari». A més, riu, «sembla que s'estan venent les entrades!».

Ells provenen del teatre (El Coro) i aquest bagatge no el volen perdre; al contrari: «nosaltres fem màgia còmica teatralitzada» i amb En estat pur, el seu segon espectacle professional, volen mostrar a l'espectador l'«essència» d'un duet que té com a referent els americans Pen & Teller. I això és? «No fer sentir al públic que l'has enredat, no vacil·lar-lo sinó educar-lo. Podem ensenyar la tècnica d'un truc i l'espectador fliparà; o podem no fer-ho i també. D'una manera i de l'altra gaudirem de l'espectacle. Busquem un altre tipus de sensacions». No és, diu, «la filosofia més habitual» però sí la que els fa sentir «més còmodes» a escena.

Set de Màgia aposta per espectacles participatius i ara, amb la pandèmia, «hem hagut d'adaptar el xou... que acabava amb 8 persones a l'escenari». Dilluns, començaran amb grans il·lusions, hi haurà cordes però només un número de cartes: «ens vam proposar el repte de no fer-ne». És un espectacle «tancat però obert. Ens agrada la improvisació. Tenim un guió però la Isabel sempre ens deia que tinguéssim calaixets a la reserva per jugar. I això fem». Què ha canviat en una dècada?. «Moltes coses. Quan ets petit és més fàcil ficar-te el públic a la butxaca; ara, l'espectador és més exigent i ens toca a nosaltres saber on volem arribar».

Amb el seu primer muntatge, On en caben 2 n'hi caben 3 van fer estada de quatre mesos al Teatreneu de Gràcia, una experiència, diu Revuelta, de la qual van aprendre que «mai no agradaràs a tothom i que el que havíem de fer era el que a nosaltres ens agradés». Assegura que se senten «renovats». I tenen clar que ara comença el joc.