Què hi fa un 600 verd a l'escenari d'un teatre? Per saber-ne la resposta caldrà anar aquest cap de setmana a la Sala Gran del teatre Kursaal de Manresa per veure alguna de les tres funcions programades de l'obra La dona del 600, un muntatge de bella factura escrit i dirigit per Pere Riera que fa gira per Catalunya després de recollir una allau d'aplaudiments en l'estada al Goya barceloní. L'obra es pot veure aquest dissabte, a les 17.30 i a les 20.30 h i, diumenge, a les 18.00 h. Encara queden entrades per als tres dies, poques i l'amfiteatre.

«La idea era escriure una mena d'homenatge a una de les icones més importants que ha acompanyat la història de vida dels nostres pares i avis: el Seat 600», escriu Riera. I és precisament un d'aquests vehicles tan carismàtics allò que ocupa l'escena quan es posa en marxa l'obra. Perquè si ja és prou singular tenir un cotxe sobre la fusta, encara ho més si l'entorn en el qual s'ubica és el menjador d'un domicili particular. Què hi fa un 600 allà al mig?

«Com sol passar -afegeix el dramaturg de Canet- quan les històries s'enceten i es van descabdellant, elles mateixes i els personatges que les protagonitzen ens van dient als autors el que volen explicar». I, seguint el fil de Riera, allò que ens explica aquesta peça és molt més del que sembla a primera vista.

El cotxe és la nineta dels ulls del Tomàs, un vidu que viu sol i que és interpretat per Jordi Banacolocha. Té dues filles: la Montse (Àngels Gonyalons), que és una metgessa que passa molt temps a l'estranger, i la Pilar (Rosa Vila), que viu a prop del pare i treballa a l'Ajuntament, i el visita molt de tant en tant. Però un dia coincideixen tots tres -a més del marit de la segona, Pep Planas- al pis del Tomàs i es desferma la tempesta perquè, és clar, tenir un 600 al menjador és tan estrany que pot fer témer sobre la integritat mental del propietari. Què s'amaga al darrere d'aquesta actitud?

Encara ens falta un altre personatge: la Carme (Mercè Sampietro), que hi és i no hi és. Va morir fa uns quants anys i va deixar un buit que el Tomàs intenta omplir com pot. I cuidar un 600 és una manera singular de tapar forats emocionals. Però el record de la difunta sobrevola l'ambient i les relacions -tenses, tendres, emotives- entre els diferents membres de la família.

El 600 és una icona d'un temps i un país a la qual Riera -fill d'empresari de transports- vol homenatjar en aquesta obra. Però, més enllà d'aquesta lloable i nostàlgica intenció, el vehicle significa unes quantes coses més: d'entrada, és igual que el confit, el nom que rebia el 600 que tenia la família. I això activa la memòria, els records. Per què és tan important per al Tomàs tenir el 600 a la sala i perquè a la Pilar li molesta tant. L'amor i la mort, el dol, la resiliència i les ferides mal tancades supuren durant tota la funció, en un espectacle del qual és difícil sortir-ne indemne. Queden avisats.