La versió teatral de la famosa novel·la de Philippe Claudel, amb més de dos-cents mil exemplars venuts i publicada en onze idiomes, La neta del senyor Linh, es va estrenar al final del 2018 al Temporada Alta i al Teatre Lliure i avui , finalment, arriba a Manresa. Ho fa, per motius tècnics de la producció, a la Sala Gran del Kursaal, tot i que el muntatge estava programat inicialment per al dissabte passat 8 de febrer al Conservatori. Lluís Homar, dirigit pel belga Guy Cassiers, protagonitza aquesta adaptació en forma de monòleg d'una faula sobre l'exili, la soledat i la recerca d'identitat. I com ja va fer a Terra Baixa, interpreta tots els papers de l'auca i juga amb tots els recursos escènics.

El muntatge, portat a escena en diversos idiomes, s'adapta a «la personalitat i cultura» de l'actor que assumeix el text. Homar, com explicava en l'estrena, agraïa i se sentia honorat de poder participar en un projecte al costat de Guy Cassiers. De fet, per a l prestigiós director belga, La neta del senyor Linh és un projecte europeu. Homar, que va poder treballar conjuntament amb els actors flamenc i francès que ja havien estrenat l'obra, va remarcar que aquest muntatge és un d'aquells projectes «que busquem quan tenim una certa edat. Volem no només que estiguin bé, sinó que alimentin l'ànima pròpia, i esperem que, també, la dels espectadors».

La neta del senyor Linh és l'adaptació de Cassiers del supervendes literari de Philippe Claudel. És la història d'un refugiat que arriba a Europa amb la seva neta de pocs mesos, i de les dificultats que troba per sobreviure, però també de l'amistat amb el senyor Bark. Per a Cassiers l'important de l'obra és oferir al públic un intent d'entendre «què passa amb algú que aterra a la nostra societat i quina és la nostra responsabilitat envers aquestes persones». Segons el director, «el més important del text és la força de la imaginació». És en la imaginació del senyor Linh, en la seva manera «d'obrir la porta als sentits», que el protagonista troba els recursos per sobreviure en un context difícil. «Però és també la història d'una amistat entre dues persones» malgrat no entendre's verbalment.

Per a Cassiers, la tasca de l'actor en aquesta obra és molt important perquè «no només interpreta un text sinó que a escena crea totes les imatges, és una mica el director responsable de tot l'ambient que ha de connectar amb la imaginació del públic». I la «calidesa» de Lluís Homar aporta un extra al contingut de l'obra.