Fa setanta anys, Bette Davis i Anne Baxter van immortalitzar al cinema la rivalitat entre una actriu famosa i veterana i una jove aspirant, en un film de Mankiewicz guardonat amb mitja dotzena d'Oscars. Emma Vilarasau i Nausicaa Bonnín revisiten la història d' All about Eve ( Eva al desnudo, en la versió castellana) en el nou muntatge de Pau Miró, Eva contra Eva, que dirigeix Sílvia Munt. L'obra s'estrenarà al teatre Kursaal de Manresa demà, dissabte, en l'inici d'una gira per diverses localitats catalanes que culminarà amb l'arribada al Romea barceloní al març.
Fins on retrobarem la Davis i la Baxter en aquesta nova proposta de Pau Miró?
El punt de partida és el mateix, hi ha moltes coses en comú, però el Pau l'ha modernitzat perquè la pel·lícula ha quedat antiga. El personatge d'Eva que faig jo, per exemple, no és dolent ni actua tant de sotamà com ho fa la Bette Davis. I al final, no es retira i té fills com l'Eva de la pel·lícula.
Després de fer la rebel i feminista Nora de «Casa de nines 20 anys després», hauria estat un xoc interpretar una dona amb aquest final tan estereotipat.
I tant, hauria estat fatal! He, he, he... El Pau ha donat a la història altres punts de vista, ni l'Eva ni l'actriu jove són com les de la pel·lícula. Són dos personatges que també pateixen una lluita generacional, i la meva Eva té els seus arguments, perquè arribar on ha arribat li ha costat molt i té dret a voler continuar estant al lloc on està.
Aquesta part de la història és ben vigent.
L'obra se centra en el món del teatre, però això passa a totes les professions. Ens podem preguntar si la gent veterana que ja fa temps que exerceix l'ofici és un tap per a les generacions joves que pugen: depèn de com t'ho miris. Qui té raó? Ningú. La pregunta és: cal que les dues actrius estiguin enfrontades? Encara més, cal que competeixin pels mateixos personatges?
Parlar del teatre des del teatre, per a vostès deu tenir un valor afegit.
I tant, ho coneixem bé. Assages i tens sensacions de coses ja vistes i viscudes. Penses en aquell o en l'altre, ho veus claríssim.
Això, l'espectador s'ho perd.
Sí, i et fa tenir dubtes de fins on arriba l'obra. Però quan fèiem assajos amb públic, i en la funció que vam realitzar al teatre L'Artesà del Prat de Llobregat perquè allà hi vam estar assajant l'última setmana, veus que Eva contra Eva toca temes que van més enllà del món del teatre. El pas dels anys, el mal i el bé que el temps causa en les persones... són fets que afecten el teatre però també altres oficis.
Quin to té l'obra?
El Pau és un dramaturg molt hàbil, li ha donat un toc de thriller que li dona un valor afegit, no és la típica història d'una actriu que s'enfronta a una altra actriu.
Comèdia, també?
Fins a cert punt, és més aviat irònica. Hi ha molta profunditat.
Com va entomar la caracterització del seu personatge?
L'Eva és una dona molt forta aparentment, però en realitat és molt fràgil. Quan algú es tenyeix de tanta fortalesa, se li pot fer mal fàcilment. El personatge manifesta aquesta dicotomia, és ple de matisos. I m'agrada molt la relació que estableix amb l'autor, que també és el director.
Andreu Benito fa de crític. Els temibles crítics...
És alhora crític i comissari, pel que deia del thriller que hi ha dins de la història. L'Eva s'hi relaciona en la mesura que l'actriu necessita saber si arriba al públic.
La vanitat?
Un dels aspectes del personatge és la necessitat de saber com et veuen els altres. L'actriu és qui dona la cara, i l'autor fa un personatge per a aquesta actriu en concret, i ella no s'hi sent bé. I arribes a aquell punt en què la manera com et veuen els altres és com acabes sent tu. Aquest fet és molt interessant de tractar, és el tronc de l'obra.
Com és la relació entre les dues actrius?
D'entrada, perquè així ho vol l'autor, és de rivalitat, però la gran no s'hi sent a gust i, al final, s'estableix una altra relació.
En clau de combat?
No, en absolut, no és un duel.
El públic prendrà partit?
Jo crec que és un «ara sí, ara no», i fins i tot un «ole tus huevos». El Pau no es decanta per cap de les dues. D'una banda, hi ha els joves actors que diuen que tenen poques oportunitats, de l'altra, els veterans als qui volen donar una patada al cul però senten que s'han guanyat estar on estan.
És interessant aquest punt de vista perquè vivim un moment en què sembla que tot sigui joventut, novetat, efimeritat.
Hi ha un moment en què el crític diu que a la jove la deixarà bé un parell de cops i després ja no, i a la gran la deixarà malament perquè ja li toca.
Entenem, doncs, que és una obra que té diverses capes?
Molta gent que va venir al Prat ens va dir que volia tornar perquè hi havia aspectes de l'obra que no havia vist, i això és molt gratificant. Sílvia Munt ha fet una direcció molt intel·ligent.
Darrerament ha interpretat dones fortes com la Medea i la Nora que abans esmentàvem. Segueix en aquesta línia?
La meva Eva té els dos vessants, és una dona forta i fràgil, jo sempre intento donar als meus personatges els dos vessants perquè si no no tindria gràcia ni seria versemblant.
Què faran abans del Romea?
Tenim una dotzena de bolos previstos. Soc del parer que les obres no estan acabades el dia de l'estrena. El Boadella deia que calia girar mig any abans d'entrar a Barcelona, perquè és el públic qui et dona la clau de l'espectacle. Entens la rèplica a partir de la seva reacció.
