No la conrea, però se sent atreta per l'escultura per les sensacions que li provoca: la delicadesa del marbre, la il·luminació que desprèn... Amb el seu projecte Una conversa a través del temps, la surienca Meritxell Llobet, veïna de Manresa des de fa quatre anys, ha unit l'escultura a la pintura, l'art al qual es dedica. Format per una desena d'olis i mitja dotzena de petites aquarel·les, el seu treball pictòric es podrà veure des d'avui fins al 8 de febrer a la biblioteca de Sant Fruitós de Bages.

Després d'haver exposat a D'Art al Jardí a Pineda de Bages i a la vermuteria SanPetrich de Santpedor, Llobet presenta en Una conversa a través del temps quadres basats en escultures de Joan Seguranyes (Vic, 1932), Eulàlia Fàbregas (Barcelona, 1906-Esplugues de Llobregat, 1992), Josep Llimona (Barcelona, 1863-1934), Henry Moore (Castleford, Yorkshire, 1898-Much Hadham, 1986)... «Es tracta de parlar des de l'actualitat amb l'obra d'algú que ja no hi és per conèixer l'artista a partir de la seva obra. Es fa un vincle entre l'escultura i els colors de la pintura», diu Llobet, que diu que «he tingut la sort» de veure algunes de les escultures en directe, com «la delicadesa d' El desconsol de Llimona». En la tria també ha tingut en compte obres que «van canviar la concepció de l'escultura», com les de Henry Moore, i també ha volgut reivindicar l'aportació de dones escultores «que potser no són tan conegudes però que existeixen», com és el cas d'Eulàlia Fàbregas i de Luisa Granero (Barcelona, 1924-2012). En les petites aquarel·les tampoc no s'ha resistit a reinterpretar el David de Miquel Àngel, una de les obres mestres del Renaixement.

En la translació de l'escultura al llenç, la bagenca ha jugat amb el color i les figures, i ha fet que moltes vegades el fons atrapi el volum, que en part esdevé transparent.