Preludi de Nadal i ballet al Kursaal. La Sala Gran del teatre manresà acollirà aquest diumenge (18 h) el ballet clàssic d' El Trencanous, que interpretarà la Companyia Estatal de Geòrgia, dirigida per Nina Ananiashvili. Un ballet en dos actes, amb música de Txaikovski i coreografia d'Alexei Fadeechev, que tindrà una quarantena de ballarins dalt l'escenari. L'espectacle ja ha exhaurit totes les entrades.
El Trencanous és el resultat de l'encàrrec que el director dels teatres imperials russos va fer al compositor Piotr Ilitx Txaikovski i al coreògraf Màrius Petipà. Era el funcionament habitual d'aquells anys a la Rússia imperial. Compositor, coreògraf, guionistes i tot l'equip creatiu es reunien per donar vida als espectacles de la coneguda era dels ballets imperials russos que van deixar un gran llegat en el món de la dansa.
El Trencanous destaca per la qualitat de la composició musical, molt lluny del baix art musical, tal com es considerava en aquella època la música que acompanyava la dansa. L'obra inclou peces molt conegudes, d'un lirisme sublim, com el Vals de les Flors, el Grand pas de deux (pas a dos) i La dansa de la fada de sucre, que formen part de la popular suite El Trencanous op. 71a. El muntatge es va estrenar el setembre del 1892 al teatre Marinsky de Sant Petersburg, en una època on el realisme era l'estil que regnava en l'art rus, i El Trencanous va aportar una dosi de màgia i color. Va coreografiar-lo Màrius Petipà, en col·laboració amb Lev Ivanov. Inclou una gran quantitat de danses, totes elles molt diverses tant en estil com en complexitat, la qual cosa enriqueix i aporta un gran dinamisme a l'espectacle. En el primer acte, domina la pantomima i les danses de tipus cerimonial, mentre que en el segon trobem les danses de caràcter (espanyola, russa, xinesa i àrab), que culminen, finalment, en el més pur i refinat estil clàssic del Vals de les flors, executat pel cos de ball «grand pas de deux» de la fada de sucre i el seu partenaire (parella de ball).
Adaptació de Dumas pare
L'argument es basa en una adaptació d'Alexandre Dumas (pare) del conte El trencanous i el rei de les rates d'Ernest Theodor A. Hoffman. La història transcorre a Alemanya, a casa de la noble família Stahalbaum, la nit de Nadal. Maria, la filla gran, rep per part del seu particular padrí, Drosselmeyer, un regal molt especial, un ninot trencanous. Quan acaba la celebració i tothom dorm, la Maria va a buscar el seu regal i descobreix que s'ha transformat en un soldat de veritat i que, juntament amb un exèrcit de soldadets de plom, lluita per vèncer un exèrcit del rei de les rates.
La Maria ajuda el ninot a gua-nyar la batalla i s'adona, per sorpresa, que el trencanous s'ha transformat en un príncep elegant. Junts emprenen un viatge al món dels dolços. Pel camí es troben un grup de flocs de neu que executen una dansa enèrgica. Quan arriben, els rep la fada de sucre, que, amb la seva cort, balla per a ells danses de diferents llocs del món. A l'escena següent, la Maria es desperta i descobreix que tot ha estat un somni.
Variacions de la història
Existeixen diferents variacions d'aquesta història. La versió que expliquem en aquestes línies és la que es podrà veure al teatre Kursaal de Manresa diumenge. Tanmateix, independentment de l'adaptació, El Trencanous és sempre un ballet carregat de màgia. En aquest viatge la nit de Nadal es fan presents personatges fantàstics, curiosos i sorprenents amb un exquisit acompanyament musical, escrit nota a nota i coreografiat pas per pas per transmetre l'essència i l'esperit de la il·lusió que envolta aquestes dates. Segurament és per això que fa més d'un segle que El Trencanous forma part del repertori de la majoria de companyies de ballet i que és un clàssic en les festes de Nadal. A Manresa, també.
