Quan li van proposar elaborar una banda sonora relacionada amb les músiques que s'escoltaven durant el franquisme, el músic Carles Belda (Sabadell, 1972) -referent en la recuperació i interpretació de la música tradicional- va pensar que la idea li venia «molt de gust». Sobretot, diu, per l'oportunitat d'explicar un temps «a través de la música». I explicar-lo amb la intenció de «desestigmatitzar-lo: sempre hem cantat i sempre hem tirat endavant». Els Països Catalans a l'època franquista tenien diferents vies d'escapament: Andorra, Alguer i Perpinyà, remarca.
Avui, Belda oferirà una punxada comentada de vinils d'època, una trentena, al cafè-teatre dels Carlins. Serà a les 9 del vespre i servirà per cloure el programa promogut per la Fundació Independència i Progrés en el marc dels 80 anys de l'inici de la dictadura a Manresa, que ha portat a la ciutat diferents xerrades i dues exposicions que es clouen avui: Supervivents i Resistens. Catalunya (1939-1959. El cas de Manresa, al Cercle Artístic, i Psst... Passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975), a la Biblioteca del Casino.
Belda avisa que de vinils dels anys 40 i 50 n'hi ha pocs: «Abans del 58, per al vinil no hi havia mercat ni fabricació. Parlaríem dels discos de pissarra per escoltar en un gramòfon». Els més antics que punxarà seran del 58, però la banda sonora recuperarà, explica, temes de l'època editats posteriorment. La idea és oferir una sessió de «descoberta» amb «èmfasi local i comarcal».
Germanes Ros i Alicia Granados
Un dels temes que recorrerà la nit serà L'Emigrant, amb lletra de Verdaguer, «publicat als 60 pel tenor Emili Vendrell, pare», un tema que també s'escoltarà «en una versió posterior» a càrrec, explica Belda, «de la manresana Alicia Granados, una nena prodigi de l'època». Nascuda el 1954, als deu anys va publicar el seu primer disc i als 12 va guanyar el Festival Internacional de la Cançó de Benidorm. Granados, emparentada amb el músic Enric Granados, va deixar la música per estudiar medicina, i va ocupar importants càr-recs en el sector: des de la direcció a l'ICS a l'assessorament de l'ONU. També passaran pels Carlins les veus de les Germanes Ros, Maria Carme i Montserrat Ros Quinquer, nascudes a Súria el 1946 i 47, respectivament, «amb una llarguíssima carrera».
I, curiositats, com «un disc de versions en català de Nat 'King' Cole de De Raymond, un declarat falangista», remarca Belda; el Virolai del 58 a través d'una postal i l'Escolania o un mambo cubà també del 58 ( Barcelona Mambo) «fet amb fragments de sardanes». Un tema que exemplifica «el que explica el que es coïa en altres bandes» i que remarca la tesi que Belda defensarà durant la vetllada «la vitalitat. Com tots els animalons, tenim l'instint de supervivència, i si obrim l'objectiu a altres indrets, veurem que la nostra cultura superava» les estretors imposades per Franco. De fet, remarca, el 1963, en el Festival de la Cançó Mediterrània, «en ple franquisme», va guanyar per votació popular el tema interpretat per Salomé i Raimon, en català, Se'n va anar. L'any següent la votació popular va desaparèixer i el català també, fins al 1967.
Erotisme i cançons porques
Avui no sonarà «cançó protesta, tot i que és imprescindible per entendre l'època», però Belda ha preferit obrir el focus i apostar per «la cançó lleugera, les bandes sonores de les pel·lícules eròtiques que es projectaven a Perpinyà i les cançons porques». Així, i sota el nom de Perpinyà Sound, es podran escoltar vinils amb les bandes sonores de films «en la línia d' Emmanuelle: per una cara hi ha només la música, i per l'altra, la música... i els sorollets». Entre la seva extensa col·lecció de discos (un miler, explica), hi ha algunes gravacions trobades en cinta, mai editades, que escoltarà el públic en format mp3. Són «cançons porques que, per exemple, cantaven Salomé o Josep Guardiola per escalfar la veu a l'estudi. Impressionen bastant, la veritat», riu.
Per a la vetllada, Belda durà discos, llibres, un cançoner de l'Alguer i algun catàleg. Es tracta de punxar, comentar i rebre, també, «els comentaris i vivències del públic». Cantar, abans i ara.
