Després de triomfar en la darrera edició de La Mostra d'Igualada, Marcel Gros porta avui per primer cop el seu darrer espectacle, Planeta M.Art, a la comarca del Bages. En el marc del cicle d'espectacles per al públic familiar Tempo, de Balsareny, el clown manresà representarà una peça creada aquest any que vol donar un missatge molt clar: «Tots som artistes». Només fa falta que ens atrevim a creure-ho.

«Va anar molt bé», explica Gros de l'experiència a La Mostra igualadina: «L'espectacle va ser el tercer més ben valorat pel públic, i es van exhaurir les entrades per a les dues funcions programades al Teatre de l'Aurora». Des d'aleshores, el manresà ha realitzat sobretot algunes funcions escolars i ara comença a recollir els fruits que va sembrar a la primavera a la capital de l'Anoia.

« Planeta M.Art és un joc de paraules», apunta Gros: «Però el planeta que jo proposo no és llunyà, tot el contrari, el portem tots dins nostre, i està fet de dibuixos, de castells de sorra i de ninots de neu». El missatge que traspua tot el muntatge és que «tothom és artista si li dones un paper i un llapis, i cada dibuix que fa és especial perquè és únic, no n'hi ha cap més al món».

Marcel Gros es va endinsar en el món del teatre infantil al principi dels anys 80 i, des d'aleshores, ha protagonitzat una lluïda trajectòria que l'ha convertit en un artista sol·licitat pel públic. Conscient que l'escena familiar no és només una excusa per entretenir una estona la canalla, al manresà li agrada dotar els espectacles de missatge: «Un llapis i un paper et poden portar més lluny que les pantalles i els jocs als quals es pot jugar amb aquestes pantalles. El llapis i el paper són infinits, però les pantalles són limitades».

Dins de Planeta M.Art, «me'n ric de les pantalles, en una escena en la qual vull enviar una foto a la tieta i només surten granotes. Al final, li faig un dibuix i l'hi envio». El clown té clar que «la meva no és una posició d'anar contra cor-rent dels temps que vivim, sinó d'explicar als nois que tenim alternatives a les pantalles».

Interrogat sobre si aquest missatge arriba al seu públic -nens i nenes a partir de 3 anys-, afirma que «des de l'escenari veus que els infants tenen ganes de dibuixar; durant la funció faig dibuixos amb pintures, pinzells... i ells queden bocabadats, pensant que això també ho podrien fer ells». Satisfet de l'experiència viscuda fins ara, Gros comenta que «hi ha petits que m'envien els seus dibuixos, tenen ganes de posar-se en contacte amb mi i ensenyar-me les cases, els planetes, els amics imaginaris que creen».

L'artista assegura que «l'art és joc i ens agrada jugar. I els pares, les mares, els professors, t'expliquen que és molt bonic poder dir el que dic a través del teatre». Reblant el clau, Gros revela que «jo sempre dic que faig comicatúrgies, és a dir, transmeto missatges a través de la comicitat».

Sobre l'escenari, Gros crea un planeta, amb un sol, la lluna i el núvol de la imaginació. I dibuixa, forma un seguit de capes que comencen amb el traç original de l'home primitiu i acaben amb el planeta imaginat. Tampoc no hi falten els objectes, aliats incondicionals de Gros que adopten vida a través del seu talent interpretatiu, com la paperera que obre la boca i menja papers.

«En els meus espectacles sempre hi ha un moment per riure i un altre per al silenci», explica Gros: «És important aprendre a escoltar i a mirar; en aquell moment es crea un clima màgic».