Daniel Vallejo (Barcelona, 1990), graduat en Pedagogia de l'Instrument per l'Escola Superior de Música de Catalunya i postgraduat en clarinet al Trinity Laban Conservatoire of Music and Dance de Londres, havia iniciat diverses composicions, però no n'havia dut cap a terme fins que es va proposar d'escriure una obra per a la celebració del desè aniversari de l'Orquestra de Collsuspina, una iniciativa que dirigeix i a hores d'ara aplega un centenar de músics i cantants de diferents edats en una setmana d'agost amb sis hores d'assajos diaris que culmina amb dos concerts: un a Collsuspina i un altre a Moià.

D'aquesta manera va néixer la cantata Ull de boira, que es va estrenar l'agost del 2017, amb un cor de veus blanques a càrrec de l'Escolania de Castellterçol, dirigida per Elisenda Cabero i Carles Farreras. Ara fa un any, amb la col·laboració de la formació de cambra bagenca Camerata Bacasis, dirigida per Jordi Coll; i la coral Escriny de Santpedor, dirigida per Marc Reguant, la van exportar a l'espai cultural Fàbrica Vella de Sallent. I avui arriba a la Sala Gran del teatre Kursaal: «Estic molt agraït que la peça s'hagi pogut interpretar més enllà del Moianès. I això ho dec a la Ruth Matamala, directora de l'escola de música de Sallent, que va creure en la meva peça, que jo creia que ja havia complert el seu objectiu, que era l'aniversari de l'Orquestra de Coll-suspina. Ella ho veia molt clar, i per això vam anar a Sallent, i ara som al Kursaal, que també em fa molta il·lusió i em causa molts nervis!», exposa Vallejo, que fa dos anys va impulsar l'Espai Musical de Moià, que ja té un centenar de socis que tiren endavant una orquestra, una big band, una banda i una orquestra de corda; i que també és director de la coral Romança de Callús.

El més gran de set germans

Daniel Vallejo és el més gran de set germans en una família amb tradició musical: «Tots toquem instruments». D'aquí va sorgir la creació de l'Orquestra de Collsuspina el 2008, en un concert a Sant Cugat de Gavadons a càrrec de la família i amics («un projecte que ens ha sobrepassat i ara és una macroorquestra»), i també «el fet de compondre i arranjar per tocar nosaltres. Sempre comentàvem que havíem de fer alguna obra pròpia per a l'orquestra i es va donar l'ocasió. La mare [Victòria Ribes] es va encarregar d'adaptar el text i d'altres també van ajudar en el llibret. També volia que la música fos a diferents mans, però això és més complicat i me'n vaig encarregar jo». La mare de Vallejo havia usat Ull de boira, una novel·la de Ricardo Gómez, per a les seves classes a Primària, perquè tracta «la discapacitat sense dramatisme, de forma natural i tendra». L'agost abans del 10è aniversari de l'Orquestra de Collsuspina ja es va fer un tastet d' Ull de boira amb l'ària de la mare, titulada Sents els ocells. «Em va semblar que no me'n sortiria, perquè volia fer-ho molt bé i potser em vaig complicar més del compte. Però m'hi vaig posar i me'n vaig sortir», exposa Vallejo. «Com que tenia molts dubtes, vaig tibar de diversos estils, d'autors clàssics i del segle XX, sense buscar un llenguatge propi, amb la intenció d'arribar al públic. De fet, va ser més fàcil quan vaig tenir el llibret acabat, perquè em va permetre centrar-me en la paraula, i així va fluir la música», relata el músic, que ara fa classes amb el compositor argentí Alejandro Civilotti. De fet, ja ha fet composicions per a obres de teatre de Moià i ara treballa per posar música als Pastorets.