Durant les dues darreres dècades, el compositor i pianista Ramon Escalé ha escampat arreu la bona nova del gospel. A mesura que creixia l'interès per aquesta música -abans de la crisi, l'entitat manresana Esclat Gospel Singers facturava concerts sense parar-, l'intèrpret i pedagog aprofundia en el coneixement profund del missatge que porta implícita una experiència creativa que és alhora un cant a la fraternitat. «El gospel no és només cantar i aixecar les mans», assegura: «Cal fer un pas més enllà i veure'l com una oportunitat per conèixer l'altre, per respectar-nos mútuament».

L'Esclat Gospel Singers tornarà demà al Kursaal acompanyat, en aquesta ocasió, del Gospel Bilbao per oferir al públic una festa amb un títol prou significatiu: Cantem junts, Elkakerrin Abesten. La proposta, dirigida per Alain Gallego i Ramon Escalé, tindrà l'acompa-nyament musical de Jordi Blanes (baix) i Lluís Ribalta (bateria).

«Ara mateix, a Euskadi hi ha molt ambient de gospel, em recorda el que va passar aquí fa vint anys», reconeix Escalé, que va crear una escola a Barakaldo -actualment a Getxo- de la qual van sortir tres cors amb un total de cent cantants. «Hi vaig cada quinze dies», apunta: «Tenim molta connexió, ells van venir al campus, hem fet intercanvi... hi ha un grup molt potent».

El Gospel Bilbao, que dirigeix Alain Gallego, s'ha fet un nom en el panorama estatal del gènere, i les actuacions que va realitzar al Teatro Campos Eliseos de la capital biscaïna i la participació en el musical Jesucrist Superstar són targetes de visita que certifiquen la seva qualitat. «Estem expandint la idea amb sucursals a Vitòria i Santander», afegeix el manresà.

El gospel prové de l'univers sociocultural de la comunitat afroamericana, però en les darreres dècades ha tingut un auge inesperat i tant a Catalunya com a la resta d'Europa hi ha propostes tan interessants com la del mateix Esclat Gospel Singers, la fundació del qual data de l'any 2000.

«Estem en un moment musical, de sonoritat, molt dolç», afirma Escalé, referint-se al grup que va crear a la capital bagenca: «Fa un parell d'anys vam tenir una crisi forta, però l'hem superada i ara estic en una etapa en la qual vull pitjar fort, accelerar, aprofundir en la qualitat del cor. Per això hi va haver canvis i ara estem bé, farem vint anys el 2020, estem preparant coses noves, grosses. Hem superat un moment de baixada absoluta».

Ramon Escalé reconeix que ja no és el mateix que al principi de segle, ha interioritzat la filosofia del gospel i es mostra crític amb el fet que «sembla que aquí a Catalunya ja estem de tornada, i que tothom sap què és el gospel, però hi ha poca gent que entengui què és realment».

Incidint en aquesta qüestió, el director de l'Esclat explica que «a l'abril vam celebrar el One Heart Festival a Barcelona, i em trobava gent que deia 'això ja ho he vist'. I no, no és veritat, cal ser més humils perquè el nivell que hi va haver no s'ha vist. Vam tenir el Donald Lawrence, que vindria a ser el Messi del gospel. Per això dic que semblem de tornada de tot, però no se sap què implica realment el gospel: fins ara, només n'hem vist la punteta, ens hem quedat en la superfície perquè aquesta música té un rerefons brutal. A Europa i als Estats Units passen coses i a nosaltres ens cal fer un pas per anar més enllà».

El moment social i polític que viu Catalunya és un exemple del que predica Escalé. «Segur que si es troben cara a cara un independentista i un que no ho és podran anar plegats a fer una cervesa», indica: «El problema el creen els polítics, els jutges... Però el gospel és una eina brutal per posar en relleu la capacitat que tenim per intentar entendre l'altre. Cantar és fer amistat, i per això crec que hi haurà una reviscolada d'aquesta música, ens pot ajudar a fer un món millor».

Una de les iniciatives que ja estan en marxa són els service, que vindria a ser una missa gospel. Per a aquest diumenge, n'hi ha prevista una a Barcelona: «Hi venen persones que aporten el seu testimoni, un sensesostre, algú que ha sortit de la presó, una persona que té problemes per aconseguir menjar... Hi ha una voluntat social de fer visibles aquests milers de persones que ho passen malament. La reviscolada va per aquí, però sense oblidar la qualitat».

En el concert d'aquest dissabte al Kursaal, «hem de saber transmetre aquesta filosofia». L'Esclat Gospel Singers és format a hores d'ara «per 26 o 27 veus», afirma Escalé: «Volem arribar fins a trenta, però sempre a partir de la qualitat. Amb aquesta xifra, ningú es pot amagar, i la veritat és que el cor té molta potència». Per al promotor de tantes i tantes iniciatives en el camp del gospel, l'ideal seria que l'espectacle esdevingui «una exultació col·lectiva».