Cançó d'amor i de guerra és la sarsuela catalana més emblemàtica. Representa l'anhel de llibertat dels pobles i les persones en moments de convulsió i es va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls en estrenar-se el 1926. Llavors ja va patir la censura de la dictadura de Primo de Rivera i, posteriorment, va ser prohibida pel règim de Franco, tot i que va ser de les primeres obres en català que es van tornar a representar. Aquest diumenge arriba, amb les entrades gairebé exhaurides, en la versió de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, dirigida per Francesc Cassú, en la qual participen el tenor sallentí Roger Padullés i la Polifònica de Puig-reig.

Padullés explica que la formació instrumental «atípica» combina joves músics de corda amb la cobla de la Principal de la Bisbal (que substitueix el metall d'una simfònica tradicional) i això ofereix «un so peculiar» a la sarsuela, que es presenta de forma semiescenificada, de manera que «els cantants cantem de memòria i vestits d'època. Per a nosaltres és més feina, perquè hem de memoritzar la lletra, però estem més lliures a l'hora d'actuar». El repartiment de solistes és de nivell, encapçalat pel mateix Padullés (en el paper d'Eloi), la soprano Marta Mathéu (Francina) i el baix-baríton Toni Marsol (avi Castellet).

El projecte es va iniciar el 2017 amb l'enregistrament de l'obra en disc i, després de fer un grapat de representacions (ha passat per Puig-reig i a Manresa es tanca gira), «ja som amics, i tenim ganes de cantar junts. Cada cop quedem per repassar textos i músiques. La gent s'implica perquè cada cop sigui especial aquesta peça èpica i de molta qualitat musical».

El protagonisme de l'obra recau en el personatge de Padullés, l'Eloi, que havia estat soldat francès i hi va renunciar en esclatar la Revolució Francesa. Es refugia fent de forjador en un poblet del Vallespir, on s'enamora de la Francina. Però en una època de matrimonis convinguts, el fill de l'alcalde s'entesta a casar-se amb la noia. Llavors l'Eloi ha de marxar i retorna com a soldat, amb molta més autoritat de la que tenia quan va marxar. «La base de la història és el conflicte amorós, però amb el rerefons històric. Amb la Marta hem cantat moltíssimes vegades, i fem broma dient 'què som avui? Mare i fill, nòvios...' Treballar junts és un plaer perquè tenim complicitat en l'àmbit musical i personal. Ara mateix és una de les cantants més importants de Catalunya», destaca Padullés. Per la seva banda tampoc no para: la setmana passada va fer Tristany i Isolda de Wagner a Madrid i la setmana que ve se'n va a Alemanya per fer en concert l'òpera Pelléas et Mélisande , de Debussy. Per a l'any que ve ja té en projecte una producció d' El monstre el laberint al Liceu, una òpera a Luxemburg...

El passatge més conegut de Cançó d'amor i de guerra és la romança que canta el tenor exaltant els Pirineus: «Tot és molt abrandat, com eren les sarsueles de l'època. Des de l'inici, l'obra va agradar molt, i com que en totes les èpoques hem anat tenint els mateixos problemes... Que sigui la sarsuela catalana més representada de la història deu ser per alguna cosa. Se surt amb l'ànim canviat», destaca el sallentí.

La música combina moments èpics, amb els solistes cantant amb el cor i l'orquestra «tocant decididament», amb moments molt íntims, com el duet entre els dos protagonistes, l'ària «molt tendra» de l'avi Castellet, moments humorístics... «La nostra versió és especial perquè és íntegra, amb les tres àries de l'avi Castellet, i Toni Marsol ho fa molt bé».

I el divendres 29 i el dissabte 30 de novembre, tant Padullés com la Polifònica participaran en el concert que la Simfònica de Cobla i Corda ha organitzat per celebrar els premis Ender-rock rebuts per cadascun dels tres projectes que ha impulsat: el concert Tossudament Llach , la sarsuela Cançó d'amor i de guerra i l'òpera Llull (en la qual també ha participat la formació berguedana). La Polifònica prepara per a l'any que ve un programa de Guinovart, el Rèquiem de Verdi per Ibercamara i el musical Arrelats .