«Li devia a Pete Seeger per tot el que havia fet per mi». El reusenc Ramon Nadal (1950) va conèixer personalment el cantautor i activista nord-americà el 1978 a Barcelona, quan ja feia uns anys que es cartejaven. La fascinació per qui és considerat un emblema de la música folk però amb una dimensió social i política que el depassa va portar Nadal a col·leccionar tot el material que trobava relacionat amb l'artista (discos, publicacions, fotos, documents...), una part del qual es pot veure fins al 13 d'octubre a l'Espai Plana de l'Om de Manresa. L'exposició s'inclou en els actes d'homenatge a Seeger organitzats a la ciutat per l'entitat D'Arrel, El Galliner i Fira Mediterrània quan es compleix el centenari del seu naixement (1919-2014). El plat fort arribarà demà amb un concert al Kursaal (vegeu pàgina següent).
Dimecres, Ramon Nadal va inaugurar l'exposició a Manresa, una mostra que recorre a través d'una dotzena de plafons totes les facetes vitals de Seeger. Químic de professió, Nadal va entrar en contacte amb el folk combatiu de Seeger -i el seu banjo de cinc cordes- en la seva etapa d'universitari, els anys seixanta, a través dels concerts d'El Grup de Folk on militava Xesco Boix, el «Pete Seeger català», diu. Al reusenc li agradaven especialment els espirituals negres com a música de protesta en un temps on la llibertat brillava per la seva absència. Recorda, per exemple, com We Shall Not Be Moved la cantaven, en les misses de joventut -de caire progressista- que es feien els dissabtes. També a la universitat, quan venien els grisos.
A partir del 1972, Nadal i Seeger van començar una relació epistolar que es va allargar una dècada i mitja. El reusenc no esperava cap resposta en la primera carta, però el mateix Seeger va contestar a mà i personalment totes les missives fins al final, quan «les dictava a la seva dona, que les escrivia a màquina». I en aquelles cartes -el contingut personal no surt a l'exposició-, Nadal va conèixer un home «senzil, humil, generós i amb molta animadversió cap als diners, a qui atribuïa molts dels mals del nostre món». Un exemple de la «generositat» de Seeger, explica Nadal, queda recollida en una de les cartes. «Li vaig escriure una vegada per demanar-li si em podia enviar un cançoner dels Estats Units i ell em va contestar: 'Ramon, el cançoner que em demanes està exhaurit però he trobat una còpia a la meva biblioteca i te l'envio'. Era així».
Seeger estava convençut que «la música podia canviar el món i que, sobretot, les persones havíem de sembrar perquè no totes les llavors creixerien, però algunes segur que sí». Nadal destaca la personalitat d'un home que fins a la seva mort va cantar -i lluitar- per la defensa dels drets dels treballadors, dels drets civils de la població negra, contra la guerra del Vietnam, a favor del feminisme, dels homosexuals, de l'ecologia i contra les nuclears, i que no es va perdre, ja a la vellesa, les manifestacions de Wall Street. Mentor de joves com Bob Dylan, homenatjat per Springsteen, que li va dedicar un disc, per a Nadal l'activista americà és, sobretot, «missatge». I aquest és el deute -en forma de lliçó que s'ha d'explicar- que va contraure amb ell: «No es tracta de recordar Pete Seeger amb nostàlgia sinó fer-lo present perquè el missatge de les seves cançons és plenament vigent, amb receptes per resoldre els problemes». La lluita de Nadal, com la dels músics que dissabte actuaran al Kursaal, encapçalats per Arturo Gaya, és divulgar a les noves generacions la música i el missatge de Seeger. El seu llegat.
Cançons transformadores
Una amistat comuna entre Ramon Nadal i Arturo Gaya (que el 2014 va muntar el grup Tren Seeger) va propiciar la producció de la mostra que dimecres va arribar a Manresa i que ja s'ha vist a Barcelona, Tortosa i Granollers; i l'impuls de l'associació Amics de Pete Seeger. Amb el títol El poder transformador de la cançó, l'exposició és integrada per dotze plafons amb imatges inèdites, cançons i partitures, així com els aspectes més significatius de la vida de Pete Seeger: començant per la biografia (novaiorquès del 1919); la seva faceta com a compositor i divulgador d'altres cantautors; la seva filosofia de vida (apuntin: «És molt important aprendre a parlar amb la gent amb la qual no hi estàs d'acord»); les seves influències (Woody Guthrie i Lead Belly); el seu front a favor del pacifisme i la seva relació amb Catalunya.
