« Vam arribar a Catalunya per diferents motius, però totes havíem estudiat a l'Escola d'Art Teatral, a Mèxic», explicava Merlene Avendaño, una de les vuit actrius que participen a Mexicatas, durant la presentació de l'obra, que es podrà veure aquest diumenge (18 h) al teatre Conservatori de Manresa. L'obra es va estrenar el 2018 a la Fira de Tàrrega i va fer temporada a l'Espai Joan Brossa, on tornarà el novembre. Amb text de Sergi Belbel, l'obra la dirigeix Antonio Calvo.

Les vuit actrius, totes mexicanes, tenien ganes d'actuar juntes. «Un dia, després d'una funció d'una obra de Sergi Belbel vam anar a parlar amb ell perquè volíem actuar, però no sabíem com fer-ho», explicava també a Manresa la intèrpret Thania Paulinni. El dramaturg català va adonar-se del potencial que podien tenir les vuit actrius i va decidir donar-los un cop de mà: un dia a la setmana quedaven durant quatre hores. «Al final aquestes trobades eren com una mena de teràpia, perquè compartíem moltes coses que teníem em comú. Abans, no totes ens coneixíem personalment però ens lligava el mateix passat», va apuntar Paulinni.

L'obra està dividida en dotze peces minimalistes i independents en què, a través de les veus, el gest i el ball, les actrius aborden com és vist Mèxic des d'aquí, la imatge que elles han creat de Catalunya i els catalans, i tot, banyat amb molt d'humor. Segons Paulinni, «teníem ganes de reivindicar la migració, perquè no tota apareix als mitjans, però la patim igual. Quedar i posar en comú tantes coses ens va anar molt bé».

Les sessions amb Belbel van ser la gènesi de l'obra, on el dramaturg va retallar i donar forma a totes les hores que havien compartit. «Ens deia que interpretéssim petites escenes, que verbalitzéssim la visió sobre Catalunya, sobre el masclisme, sobre molts temes. Ens va donar molta llibertat creativa», va remarcar Avendaño.

La resposta per part del públic és «molt bona», segons l'actriu, «el teatre és un gran mirall i a vegades el públic riu d'incomoditat, perquè a través de l'humor s'assenyalen molts tòpics. Fa pensar». A través d'un humor desacomplexat, l'obra atrau tant catalans com la comunitat mexicana. «Després de les obres venen molts mexicans a parlar amb nosaltres, és molt reconfortant», explicava Paulinni.

La idea de traslladar-la al seu país natal no està descartada. «S'hi està treballant, hi ha hagut contactes però res en ferm, ens encantaria poder actuar allà amb aquesta obra», asseguraven les dues actrius.

Mexicatas és la primera obra que tiren endavant però esperen que no sigui l'última. «No sabem què farem, fa dos anys semblava impossible que poguéssim fer-la, així que no tanquem cap porta», va concloure Paulinni. La dificultat per continuar treballant juntes és que viuen en llocs diferents i cadascuna té projectes propis al cap. «La Thania i jo vivim a Calaf, però les altres viuen per Barcelona. Potser iniciem alguna cosa juntes», va subratllar Avendaño. Ara, però, Mexicatas continua propagant-se.