Un jove escultor, alegre i tarambana (Mia Parcerisa), i la seva actual xicota, a qui li agrada aparentar (Nahir Pérez), esperen la visita d'un milionari col·leccionista d'art (Eduard Tripiana) que el pot catapultar a la fama. Per impressionar-lo han agafat, sense permís, alguns mobles del veí (Cesc Boix), que té el loft més exclusiu de la ciutat. Abans que arribi la visita, la llum se'n va i comencen les complicacions. El pis s'omple de gent: la mare de la noia (Marga Torres), que té molt mal geni; el veí que torna inesperadament; una veïna espantada per la foscor que hi busca refugi (Tate Gualdo) i, per rematar-ho, es presenta també la suposada ex de l'artista (Clara Corominas).

Aquest és el plantejament de la comèdia Black Comedy de Peter Shaffer que Lacetània Teatre estrenarà aquesta Festa Major de Solsona, en una versió lliure dirigida per Aleix Albareda i titulada Negre fosc foscot la vella baixa de l'hort. Amb aquest títol, ja es veu que no és un drama de Txékhov o Shakespeare. El cas és que, com que els personatges estan a les fosques, només el públic veu tot el que passa i, com que hi ha unes escultures negres, es dona l'equívoc de tocar una persona o bé una obra d'art.

El cas és que Lacetània Teatre, i també amb direcció d'Albareda (era la segona obra que dirigia), ja va portar a l'escenari aquesta obra fa 15 anys. «En tenim molt bon record, i la vam portar a Girona i a Tunísia. La primera idea era repetir el repartiment original, però no va poder ser i vam decidir canviar-ho tot. Hi ha actors que repeteixen, però no fan el mateix paper». Cesc Boix passa d'escultor a veí a qui pispen els mobles; Marga Torres, que va ser exnòvia de l'escultor, ara és la mare de l'actual xicota (de professió tinent de la Guàrdia Civil); Joan Francesc Manzano interpretava un pare militar (ara el paper és femení) i ara és el pobre que fa tornar la llum; i Tate Gualdo, que va fer una substitució en el bolo a Tunísia, reprèn el paper de veïna pudorosa que descobreix l'alcohol que no han vist a Solsona. Fa 15 anys a Girona hi van anar convidats per l'actor Martí Peraferrer, que arrencava el Fitag, festival internacional de teatre amateur, i que coneixia Albareda de la sèrie El cor de la ciutat. I, d'aquí, va sorgir la possibilitat de representar Espanya en un festival internacional de teatre a Tunísia: «Tot l'equip d'actors i tècnics s'hi van bolcar».

En aquesta versió s'han fet múltiples retocs. En el guió, per aportar nombroses pinzellades d'actualitat: com els diners canvien el concepte de la immigració. Hi ha una picada d'ullet a Bob Fosse, amb coreografies de ball enmig d'un guirigall descomunal. I la gràcia que, quan algú encén un llumí o porta un lot, baixa molt la llum i tothom, personatges i públic, hi veu igual. Al cap d'una hora i vint minuts de riure de valent, l'escenografia no té res a veure amb la de l'inici.