Les sales d'exposició del Museu Comarcal de Manresa, on s'exhibeix des d'una dent d'elefant antic fins a bells retaules barrocs i una extensa pinacoteca d'autors locals del segle XX, estan tancades fins a nova ordre. L'equipament ubicat a l'antic col·legi de Sant Ignasi està en obres i sense data de reobertura tot i que es treballa amb la mirada posada en el 2022, quan es compliran els 500 anys de l'estada d'Íñigo de Loyola a la ciutat. Mentrestant, en una de les sales de la planta baixa, s'exposa una petita però valuosa selecció de peces del fons del centre.

«Hem muntat aquesta mostra amb la voluntat de donar compte de tot allò que tenim», apunta el director del Museu Comarcal. En la coneguda com a Sala dels Gegants, el visitant pot contemplar peces d'arqueologia i obres d'art de les diverses col·leccions que atresora la institució.

El recorregut comença amb peces trobades en excavacions arqueològiques realitzades al jaciment neolític del Pla del Riu de les Marcetes i al jaciment iberoromà de Boades, a Castellgalí. Aleshores, el mostrari fa un salt cap a l'era preromànica, amb una lipsanoteca procedent de Santa Maria de Lillet i uns capitells de tradició califal de Sant Mateu de Bages, ambdós elements del segle X.

En un parell de vitrines es poden contemplar diverses mostres de ceràmica del primer terç del segle XIV, tal com apunta Vilà: «La col·lecció que tenim al museu és esplèndida, tant per la quantitat de les peces com per la varietat tipològica i la decoració». De l'època medieval també es pot admirar un cofre «de decoració cavalleresca datat a finals del segle XV i que es va fer servir com a reliquiari. No n'hi ha gaires a Catalunya de peces com aquesta, una desena com a molt», indica Vilà.

Fent un salt endavant en l'itinerari cronològic, la visita ens condueix a una taula del retaule de la Mare de Déu del Roser que estava situat en una capella lateral de l'església de Sant Pere Màrtir de la capital bagenca (on ara hi ha la plaça Sant Domènec). Obra cabdal en la trajectòria de l'artista Joan Grau, veí de Manresa, data del segle XVII i és un gran exponent del període barroc.

Al seu costat, es mostra un rellotge construït per Josep Rosal el 1760. Una mostra del nivell assolit per l'artesania de diferents àmbits en la Manresa del XVIII, on l'activitat productiva predominant era la sederia.

En la confecció de l'exposició també s'ha tingut en compte la relació de Sant Ignasi amb Manresa, i per això «vam creure convenient posar algunes peces com una pintura del retaule de l'església de Sant Domènec on es representa el sant com a fundador de l'orde jesuïta, del segon quart del segle XVII, i un dibuix del 1731 que documenta el conflicte que es va obrir entre jesuïtes i caputxins, el 1660 a Manresa, arran de la construcció de la residència nova dels primers». A més, s'exposa la creu de terme de la Culla». La visita es clou a la sala contigua, on el museu testimonia la seva vocació de contemporaneïtat amb l'exhibició d'una escultura de fusta pintada de la sèrie Destrucció-Construcció d'Agustí Penadés, del 1990.

«L'exposició està pensada perquè sigui flexible i es puguin incorporar peces noves», explica Vilà: «Ara, amb el retorn de l'Assumpció de Viladomat a la Seu, ens ha quedat un espai buit que hem de veure com l'omplirem».

Totes aquestes peces descrites conviuran, fins a la finalització de les obres de l'edifici i la nova museografia, tant amb els gegants que ocupen la sala habitualment com amb les pintures a l'oli sobre fusta del trasllat dels Cossos Sants. Aquestes darreres són tres peces que mostren el transport de les relíquies dels patrons de Manresa a la Seu el dia 30 d'agost del 1372: tot i el seu estat de conservació precari, són obres d'interès artístic i documental que també formen part del ric fons del museu.