La tercera cita del 9è Festival Internacional Orgue de Montserrat proposa per demà, dissabte, una descoberta: l'obra del pare Anselm Ferrer (1882-1969), una figura destacada en la història del monestir benedictí, fins ara molt poc coneguda. El Cor Cererols, dirigit per Marc Díaz (Santa Oliva, Baix Penedès, 1993), i l'organista Arnau Farré, ambdós antics escolans, seran els responsables de donar a conèixer el repertori de Ferrer en diàleg amb altres autors.
Del Pare Anselm Ferrer en sabem poques coses, sobretot pel que fa a la seva obra. D'on surt l'interès per la seva figura?
De fet, tot plegat neix de la meva curiositat personal. Jo vaig ser escolà a Montserrat i recordo que havia cantat una obra del pare Anselm que estava molt bé. Però no en sabia res més, i vaig escriure al pare Jordi-Agustí Piqué per demanar-li on en podia trobar més.
La recerca deuria ser fructífera perquè finalment n'han muntat un concert.
La meva idea inicial era fer un homenatge amb motiu del 50è aniversari de la mort del pare Anselm amb el Cor Cererols, que es va fundar fa un any i mig i tots els que formem part de la junta directiva som antics escolans. Però el mateix Piqué, que és el director artístic del festival, em va proposar de participar en el certamen si aconseguíem confeccionar un repertori. I, és clar, ens va semblar perfecte, l'entorn és ideal! De fet, les obres d'Anselm es van estrenar a la basílica.
Pel que explica, en el projecte hi ha una part de recerca, d'arqueologia musical?
I tant. Vaig anar als arxius de Montserrat i de l'escolania, i vaig trobar obres manuscrites, partitures, que hem hagut de transcriure segons l'anotació moderna. A partir d'aquí, vam fer una selecció de peces tant per al concert del dissabte com per a la missa del diumenge.
El pare Anselm va ser director de l'Escolania abans de la guerra civil espanyola. Són d'aquella època les seves obres?
N'hi ha de principis dels anys 30, d'abans de la guerra, i de després, dels 40 i 50. Ell va dirigir l'escolania entre el 1911 i el 1933, i va ser en aquesta època quan menys va compondre.
Va ser un autor prolífic?
No gaire, però el que va fer està molt bé. Segurament no va compondre més perquè havia d'atendre altres feines del monestir i, com he dit, quan va ser director de l'escolania pràcticament no va escriure. Ara bé, repeteixo, el poc que té és de molta qualitat.
Què li interessava al pare Anselm Ferrer?
Tenia interès per temes litúrgics, escrivia articles musicals, i mentre feia l'exercici d'arqueologia musical que dèiem, he trobat també cartes que enviava a l'Orfeó Català, a Lluís Millet i el seu fill. Amb l'esclat de la guerra, la situació es va complicar, però el 1939 va reunir un grup d'escolans per reobrir l'escolania.
Va tornar a ser-ne el director?
No, això no. Però a través del Palau de la Música va poder aplegar un grup d'escolans, entre els quals hi havia Cassià Just, que més endavant arribaria a ser l'abat del monestir de Montserrat.
Tot i la qualitat que, segons explica, atresora la música del pare Anselm, la historiografia no l'ha tingut gens en compte?
És un tema més general de política cultural del país. Et posaré un exemple: al concert farem dialogar l'obra de Ferrer amb la d'autors com Mendelssohn i Victoria; i els espectadors, quan arribin a casa, si en senten la curiositat, podran escoltar enregistraments de les obres d'aquests dos autors. Però de Ferrer no hi ha res.
Res?
Hem trobat alguna gravació de l'escolania dels anys 50 i 60, però amb unes condicions tècniques que no són les més òptimes. No hi ha cap enregistrament de l'obra de Ferrer feta per un cor professional. Jo era escolà, i no en coneixia l'obra ... en canvi, d'altres compositors del monestir sí que en sabem molt més, com el pare Àngel Rodamilans, de qui en Bernat Vivancos -director de l'escolania entre el 2007 i el 2014- en va escriure un llibre.
Un dels aspectes que el pare Jordi-Agustí Piqué destaca del pare Anselm Ferrer és que es va erigir en representant a casa nostra de l'escola Ceciliana. Què és això?
El moviment cecilianista va néixer a meitats del segle XIX a Alemanya i, després, a Itàlia, i defensava que la música sacra que es feia en aquell moment estava massa influenciada per la música dels teatres i de l'òpera. En contraposició a això, va sorgir un grup de gent que es va plantejar una reforma inspirada de nou en la música renaixentista i el cant gregorià.
Va tenir requesta, el cecilianisme?
La qüestió es va acabar el 1903 quan el papa Pius X, per voluntat pròpia, va imposar unes normes noves de la música sacra, de les quals el pare Anselm n'era defensor. Es tractava d'evitar l'estil teatral i que no hi hagués gaires instruments dins de l'església. De fet, Ferrer va escriure sempre per a cor i orgue.
El contrari de la música teatral seria una música seriosa?
La del pare Anselm la podríem definir com d'un estil serè, sobri, allunyada del bel canto.
Difícil de cantar?
No, el pare Anselm escrivia molt bé. La seva música és sòbria, elegant, tranquil·la, de frases llargues. I va escriure per a cors amb força veus, fins i tot mitja dotzena. És una música densa, plena, molt agradable de cantar. Potser l'adjectiu que s'hi escau és «solemne». El seu antecessor a l'escolania, el pare Manel Guzmán, va escriure algunes obres que eren ritmes dansats, plenes de floritures, ... Anselm volia evitar això. Però també he de dir que la seva era una música molt emotiva, no era pas freda.
A qui cantava?
Ell feia música religiosa i al concert mostrarem diversos registres de la seva obra. Anselm va escriure per a diferents festivitats i èpoques de l'any.
Es plantegen que el concert sigui un punt d'inflexió en el coneixement de la seva obra?
Estaria bé que es pogués trobar alguna gravació, ... però el següent pas natural, després del concert, seria un enregistrament i l'edició de les partitures.
Al concert, combinaran l'obra de Ferrer amb la d'altres compositors. Amb quin criteri?
El criteri principal ha estat posar-hi obres que, estilísticament, enllacin amb les del pare Anselm. En el primer diàleg, hi ha obres d'estils similars, com un motet de Ferrer i una peça de Rheinberger, que va compartir alguns postulats dels cecilianistes. En el segon, els compositors són d'èpoques molt diferents, allunyades en el temps, però les seves obres són les que més lliguen de tot el concert. De Ferrer interpretarem una peça específica de Setmana Santa, i també n'hi haurà una de Tomás Luis de Victoria, que va viure al XVI.
Segons el programa, en el tercer diàleg hi apareix Felix Mendelssohn.
El nexe que lligarà el compositor alemany amb Ferrer és l'obra, ja que tots dos van escriure un Ave Maria. Parlem d'una peça molt virtuosa, feta per a orgue i cor que està molt bé que formi part d'un festival com el de Montserrat. De fet, abans parlàvem d'enregistraments, i hi ha un Ave Maria gravat per l'escolania del 2004, que és el més recent que tenim fins ara.
