«Cantar reconnecta amb el passat, necessito cantar». Ja fa cinc anys que l'artista Elena Gadel (Barcelona, 1982) va treure el seu últim treball, Delicada (Música Global) , un àlbum compost íntegrament per ella. Les històries personals i les seves vivències van donar forma a les 14 cançons de l'àlbum. És una música que neix de l'experiència. «Les històries i l'experiència personal canvien al llarg dels anys, però sempre que canto hi connecto», explicava ahir a aquest diari. L'àlbum, publicat el 2014, sonarà a Manresa avui a la nit, en un escenari com la basílica de la Seu i en una ciutat que Gadel ha visitat diverses vegades, la primera al Voilà!, el 2013. Però la compositora i cantant no estarà sola. En el concert, que tanca el cicle Sons del Camí, l'acompanyarà un quintet format per Toni Pagès (percussió), Carlos Montfort (violí i guitarra acústica), Bart Barengui (guitarra espanyola) i Guillermo Prats (contrabaix).

Des que va publicar el disc, la cantant catalana ha treballat sobretot en musicals, entre els quals El petit príncep o Cabaret. Poc després va fer el salt a la petita pantalla, a la sèrie dels migdies de TV3, Com si fos ahir. Però, com ahir reconeixia, de tots els projectes «el que més m'agrada és cantar». El seu paper al serial català l'ajuda, diu, a «posar-me les piles, és una manera de no desconnectar, de memoritzar textos i estar atenta a mil coses».

Després de publicar el seu primer àlbum, Tocant fusca (2010) i De madera (2012) -enregistrats paral·lelament-, van haver de passar dos anys fins que va treure el seu segon treball en solitari. Amb un estil de pop aflamencat, Delicada parla molt de l'amor, de decepcions i de «moments difícils». Tot i tractar temes més melancòlics, l'àlbum té un to més càlid en comparació amb el seu primer treball. I el títol té a veure amb la manera en com ella mateixa volia sonar i veure's identificada.

Ara, Gadel es troba immersa en el seu pròxim àlbum: «Cada treball és diferent, jo sóc una persona molt lliure, intento deixar-me portar». L'artista, que es va donar a conèixer el 2002 en el televisiu Operación Triunfo, no descarta treure un parell de senzills, com a tast del seu nou disc. «La idea es publicar alguna cançó i de cara l'any que ve presentar el nou àlbum» que, subratlla, «mantindrà la meva essència». La maternitat ha estat, explica, un dels motius pels quals després de cinc anys encara no ha tornat a publicar nou disc. «Fa relativament poc que sóc mare, tinc dos fills, i això absorbeix molt temps», explica Gadel. El procés creatiu i tot el que té a veure amb la composició requereix no només temps, sinó energia. «Ser mare canvia el procés creatiu. Hi ha dies en què crees i toques i el que fas no serveix per a res. Crear es equivocar-se molts cops».