El grup igualadí JoKB no s'atura. Aquest divendres toca a Súria, en la festa major del poble, juntament amb Pachucos, Ebri Knight i Vizuri. I dissabte ho farà a Igualada en el festival Anòlia, un concert que «ens fa molta il·lusió perquè és casa nostra i serà la primera vegada», explica Carles Pauné, el guitarra del grup. La banda continua la gira de presentació del seu nou àlbum, Ohana, un treball en què, per primer cop, una banda del país fa un visual album, un recurs audiovisual que han utilitzat artistes reconeguts com Beyoncé o el raper nord-americà Frank Ocean.
Ohana és el segon disc dels igualadins després que el 2015 s'estrenessin amb Camaleònica. «Teníem ganes de reinventar-nos, el primer àlbum queda molt lluny i ja no ens representava», explica Pauné. Ara, 4 anys més tard, necessitaven un «canvi sonor i estilístic» que els redefinís. «Quan vam fer el primer àlbum teníem 18 i 19 anys, érem molt joves». Ohana és un treball que, segons la banda, «té un estil funk melòdic, pop funk». Amb més part d'electrònica que en el seu primer àlbum. Pauné explica que «ha estat un punt i a part a tot el que havíem fet fins ara».
«Visual album»
Van decidir fer un visual album, un híbrid entre cinema i música, perquè és una nova forma de publicitar el material discogràfic, de crear un fil que uneixi música i vídeo per vendre el que avui en dia la gent vol consumir: històries. «Volíem explicar més coses i amb la cançó no n'hi havia prou. Cada peça et transporta a un espai determinat», explica Pauné, «i apostar per la imatge és una forma no només de fer música, sinó de fer allò que ens agrada». Tant el Carles Pauné com la cantant, la Silvia Farrés, estudien Comunicació Audiovisual i, per a ells, el fet de crear no només la música sinó també la part visual, és compartir «el missatge que volem plasmar».
JoKB ha estat el primer grup català de portar a terme aquest ambiciós projecte audiovisual, que els ha suposat més temps i més diners que fer-ho d'una manera convencional. «Al final ha valgut la pena. Hem tingut molta repercussió, estem realment contents». La banda igualadina ha trobat en l'audiovisual no només un suport per a la seva música, sinó també un discurs paral·lel a les cançons. « No s'entén la música sense el vídeo», diu Pauné.
«Ohana» i família
El nom del nou àlbum, Ohana, significa «família» en la tradició hawaiana. Una família que no només és el grup, sinó tota la gent que ha fet possible la producció del nou àlbum de la banda. «Vam rodar els nou videoclips en només cinc dies... i amb l'ajuda de més de 130 persones», destaca Pauné. Des de l'Ajuntament d'Igualada, que va cedir espais per a la gravació dels vídeos, fins a veïns i amics de la banda, que van anar a ballar, a fer d'extres o, fins i tot, els van deixar el cotxe per a algun videoclip. «En especial, agraïm al director Jordi Estapé les seves idees, sense ell no ho haguéssim pogut fer», explica el guitarrista de JoKB.
Entre les cançons del disc que han tingut més ressò entre el públic hi ha l'emotiva «No érem res», gravada a les instal·lacions esportives del Molí Nou, a Igualada, i que mostra diferents moments clau en una relació de parella, i acaba amb un final incert. JoKB també té cançons en anglès i en la seva peça «Run this show», el missatge que llança la banda musical és de plena actualitat: l'empoderament de la dona sobretot en el món musical. La cançó comença amb un explícit I can do whatever I want (puc fer el que jo vulgui) que ja és tota una declaració d'intencions.
El nou àlbum de la banda es va estrenar a la sala Apolo el mes de febrer passat: «Tenim moltes ganes de continuar amb la gira» i portar el seu directe elèctric a les places catalanes.
