Fa un parell d'anys que el músic i pedagog manresà Roger Illa (1985) està fent una residència artística a Cal Gras d'Avinyó. Especialitzat en praxi històrica i interpretació en instruments de teclat històric, com el fortepiano (precursor del piano modern), Illa ha protagonitzat el primer cicle de concerts «Beethoven opus 2» a la residència artística que l'acull. Un cicle que s'ha celebrat els dissabtes 27 d'abril i 25 de maig i que s'acaba demà dissabte (19 h) amb la interpretació de la Sonata en do major, op. 2 núm. 3. En els concerts anteriors, el músic havia interpretat la Sonata en fa menor, op.2 núm.1 i la Sonata en la major, op. 2 núm. 2 .

Illa, que actualment és professor de música de cambra del Conservatori Municipal de Música de Manresa, ha concebut el cicle perquè «el públic ho visqui com una experiència» que vol acostar-lo a la intepretació musical tal com es feia en els segles XVIII i XIX amb un piano original, un Érard & Frères del 1805. «La idea de sala de concerts com la concebem avui dia no existia, no hi havia un escenari i una platea, ni tampoc distància entre intèrpret i públic», explica. Així, la sala de Cal Gras, pensada com a màxim per a una cinquantena de persones, situa el públic al voltant del músic i de l'instrument. Com si fos el saló d'una cort, d'una mansió aristocràtica, o la trobada d'amics que promovia Schubert a Viena. Illa explica al públic què intepreta, com ho fa i no té cap problema a desmuntar l'instrument i «ensenyar els martells de dintre». És com «treure l'ànima del piano», diu. I el públic queda «fascinat» per la creació d'un «diàleg» que supera la quarta paret: «La connexió és més directa i la música embolcalla els espectadors, és una experiència que s'allunya dels concerts actuals».

Remarca Illa que ara fa quatre o cinc anys parlar del fortepiano era molt desconegut per al públic en general però que ara comença a haver-hi «un cert moviment». «El pianoforte o fortepiano no és un únic instrument. El concepte de piano en aquell moment era com el dels telèfons mòbils avui: evolucionaven cada dia i tenien més prestacions».

El piano Érard & Frères del 1805 que Illa utiltzarà en el concert de demà és molt similar al que tenia Beethoven, explica: «El mecanisme és idèntic; la diferència és que el meu és de taula i el de Beethoven era de cua». El so d'aquest instrument, remarca el músic, «és molt fluixet i, per tant, no es pot tocar a qualsevol sala. Però després de la primera nota, l'orella s'adapta i recuperem silenci i sensibilitat, atributs que sovint perdem acostumats com estem a elevats decibels».

El perquè triar Beethoven per a aquest primer cicle de concerts respon, explica, al fet que l'any que ve se celebrarà el 250è aniversari del naixement del compositor alemany i aquest repertori en concret perquè «són les primeres sonates que escriu per a piano i que dedica a Haydn. En concert s'interpreten molt poc i no són tan conegudes com Clar de Lluna o Appassionata» . Segons Illa, aquestes composicions «marcarien l'estil posterior de Beethoven».

Aquest juliol, el manresà enregistrarà l'obra de Haydn Les set últimes paraules de Crist a la Creu , amb el mateix piano que utilitza en el cicle avinyonenc. La gravació, explica Illa, es farà a l'església de Santa Maria de Cornet, de Sallent.