La voluntat reiteradament expressada pel director Pepe Serra de convertir el Museu Nacional d'Art de Catalunya en una institució dinàmica s'expressa a la perfecció en la nova mostra temporal: recupera la figura del pintor i escultor Antoni Fabrés, que va quedar oblidat durant dècades, i ho fa habilitant un espai del recor-regut per les sales d'art modern per tal d'apropar el projecte a un major nombre de visitants.

«Fabrés va donar gran part de la seva obra a la ciutat de Barcelona l'any 1926 i l'Ajuntament li va concedir una pensió vitalícia», explica el comissari de l'exposició, Aitor Quiney, doctor en Història de l'Art. «Joaquim Folch i Torres, que era el director general dels Museus d'Art de Catalunya, va exhibir les prop de 270 obres que havia donat sense saber massa què hi havia i això va provocar moltes crítiques», afegeix.

La vida de Fabrés va tenir aleshores un trasbals perquè, de resultes de la polèmica, li va ser retirada la subvenció. Dolgut per haver estat menystingut, va morir el 1938 a Roma, la ciutat on ja hi havia residit quan era jove després de guanyar una pensió d'estudis.

L'exposició disposa les pintures, les escultures i el material documental -fins a totalitzar 147 peces- simulant la disposició acumulativa de materials d'un taller del segle XIX, talment com els que Fabrés va ocupar en vida. La mostra s'estructura en cinc àmbits que recorren cronològicament un itinerari vital que es va desenvolupar tant a la seva Barcelona natal (va arribar al món el 1854) com a Roma, París i Mèxic, on hi va arribar el 1902 i es va convertir en el mestre d'artistes de la talla de Diego Rivera, José Clemente Orozco, Saturnino Herrán, Rubén Herrera i Patricio Quingtero, renovadors de la pintura mexicana del XX.

A casa nostra, la figura de Fabrés va quedar sepultada fins que el mateix Museu Nacional el va incloure en la renovació de les sales d'art modern. Cinc anys després, li dedica una retrospectiva que fa justícia a un artista la trajectòria del qual va més enllà de l'orientalisme amb què en una primera mirada se l'identifica. El paisatgisme, el retrat i la crítica social són altres gèneres i temàtiques d'una producció que va tenir una bona sortida comercial.

En el darrer any i mig, l'Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del Museu Nacional ha treballat per restaurar un total de 105 obres. En vida, Fabrés va fer donar moltes voltes a les seves obres, que desclavava i enrotllava quan havien de viatjar. Ara, el nom de Fabrés torna al primer pla i ja no pot quedar ignorat de nou.