Laia Masramon (Barcelona, 1981) s'inicià en la música als 6 anys amb la seva àvia, Montserrat Noguera, i tenia 11 anys quan es va presentar en públic a l'auditori de Fundació Caixa Manresa. Als 15, Lawrence Foster la seleccionà per actuar com a solista amb l'OBC, i als 17 anys va debutar al Palau de la Música Catalana. Convertida en una de les pianistes amb més projecció internacional, que combina recitals, concerts amb orquestra com a solista i amb formacions de cambra; des del 2014 s'ha especialitzat també com a fortepianista, després d'haver fet un màster a Basilea (Suïssa), sota el mestratge d'Edoardo Torbianelli. «Tot pianista hauria de conèixer els orígens del piano modern. L'antecessor és un món diferent, i ens ajuda a entendre millor el que toquem, perquè el gruix de les obres que interpretem amb el piano s'han compost per a fortepiano. Realment, l'instrument condicionava la manera de compondre», exposa la intèrpret, que va sentir-se atreta pels instruments originals després de tenir «la sort» de tocar amb músics especialistes com Erich Höbarth (violí) i Sergio Azzolini (fagot), «a qui sempre he admirat moltíssim».

Masramon, que amb el cor dividit entre Manresa i Santpedor aposta per considerar-se bagenca, oferirà un concert de fortepiano demà (11.30 h) a Sant Pere de Matamargó en el marc del Festival Espurnes Barroques. Serà una actuació que farà un recorregut de llums i ombres entre la música del barroc i la del classicisme, i agafa Domenico Scarlatti, autor de més de 500 sonates per a tecla, com a fil conductor. Però si Scarlatti va tenir com a referent el clavicèmbal, les generacions posteriors van tenir com a instrument predilecte el fortepiano, un invent que Bartolomeo Cristofori havia fet al principi del segle XVIII per dotar-lo de més projecció sonora i de la capacitat de fer sons forts (forte) i fluixos (piano). Dividit en quatre blocs, el concert també inclou obres de dos monstres del classicicme com Franz Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart, que van dur la música per a tecla un pas més enllà.

Per a Masramon, el públic del concert de pianoforte, «d'inici, quedarà xocat perquè és un so completament diferent del del piano, molt més punyent i directe, per a les nostres oïdes acostumades a un so més vellutat i delicat. Però, un cop entres en la nova sonoritat, és un món molt ric. I, com que les peces han estat compostes per a aquest so tan clar, el text musical brilla per si mateix. Tot és molt delicat, perquè el so no es projecta tant, i a la vegada és absolutament transparent, perquè es trasllada a l'instrument cada petita respiració». Explica que, tècnicament, cal canviar la manera de tocar, perquè el calat de les tecles és més reduït (en el cas del fortepiano que tocarà, una còpia d'un Walter típic de l'època de Mozart, té cinc octaves i mitja) i «oferir un rang dinàmic és més complicat. Cal fer un toc molt més delicat i digital que amb el piano, on intervé més el canell i el braç». També els pedals s'utilitzen diferent, i en aquest cas s'activen amb els genolls, pressionant cap amunt.

Amb el constructor de l'instrument

L'acte a Sant Pere de Matamargó s'iniciarà amb una breu xerrada sobre el fortepiano a càrrec de Pol Poletti, el constructor de l'instrument que s'utilitzarà. «Tenim la sort de tenir a Barcelona un dels constructors més destacats d'un instrument ben poc tocat a Catalunya», destaca la pianista i fortepianista. També es farà una petita introducció sobre l'església (vegeu desglossat). I, en acabat, hi haurà un tast de vins del celler manresà l'Oller del Mas, a càrrec del seu sommelier, Marc Maldonado.

La bagenca destaca la «importància crucial» que s'organitzin esdeveniments com el Festival Espurnes Barroques, que «inclouen propostes innovadores, que no sempre tenen cabuda en altres festivals, com combinar concerts amb xerrades, tastos o àpats i balls relacionats amb l'època que enriqueixen l'experiència. Cal destacar que hi hagi l'empenta per fer-ho i que es faci per acostar la cultura als poblets, i que no només arribi a les grans ciutats. Tinc ganes de conèixer Sant Pere de Matamargó, que és un partimoni important que tenim al costat de casa. Em fa una especial il·lusió el concert en aquest sentit, per conèixer racons preciosos».

Laia Masramon va iniciar-se en «l'aventura» del fortepiano amb el màster a Suïssa, que va fer del 2014 al 2016, compaginant-ho amb la seva activitat com a concertista (tant amb el piano com amb el fortepiano) i les classes a Madrid, on té alumnes privats i també és professora del títol superior de piano i del màster en interpretació solista al Centre Superior Katarina Gurska. Ara, després de 19 anys de viure a Madrid, ha iniciat una època de més contacte amb Catalunya, també fa de professora al Conservatori de Manresa. «Torna a ser una bogeria, perquè compagino una intensa activitat docent amb els concerts i el meu estudi diari, però ho porto millor: he canviat l'avió per l'AVE i venir a casa, on tinc família i amics, mai se'm farà pesat. Desitjava venir més sovint i és un moment molt dolç».