Notícies | Agenda

El peix que intueix el moviment de la poesia

Sònia Moya estrena l'espectacle basat en el llibre «Silur» en el marc del circuit MAM
16-05-2019 22:25
0 vots
Sònia Moya. Oriol Segon

Sònia Moya. Oriol Segon

La poeta Sònia Moya (Cerda-nyola del Vallès, 1981), veïna de Castellgalí i coordinadora del club de lectura de poesia de la biblioteca de l'Ateneu de Les Bases, va crear els poemes de Silur «a partir de la necessitat d'entendre el moviment com una possibilitat per al canvi». Per això es va fixar en un peix que, a l'antic Japó, es creia que vivia al fons del mar vigilat per un guardià per impedir que s'escapés i generés terratrèmols devastadors. Més endavant es va descobrir que el moviment del silur no provocava cap desgràcia, sinó que avisava els homes que s'apropava el sisme, ja que l'intueix molt abans. Així, el Namazu va passar de monstre a divinitat: «I s'acollia el moviment amb els braços oberts, ja que l'esfondrament d'una ciutat permetia la seva reconstrucció i, per tant, la possibilitat d'imaginar un món millor».

El moviment dels poemes de Silur ha permès que Moya hagi estat reconeguda amb el premi Narcís Lunes i Boloix 2018, que li va ser entregat divendres passat a Sant Vicenç dels Horts. El premi incloïa la publicació del llibre amb Meteora, «editorial que treballa amb els meus autors favorits: Gemma Gorga, Anna Aguilar-Amat, Àngels Gregori...». La presentació del llibre es farà el divendres 24 de maig (19.30 h) a la llibreria Papasseit de Manresa, però avui (20.30 h, al Coro Sant Josep) la poeta ja estrena l'espectacle basat en els poemes de Silur en el marc del Circuit de Música Activa de Manresa (MAM). Prèviament al concert de Dani Pérez Trio, Moya i la ballarina manresana Maria Ribera exploraran el terreny del moviment amb els seus llenguatges: el del cos i la paraula.

La poeta destaca que Silur «no és escrit en una època d'especial moviment, perquè està instal·lat en les nostres vides de manera permanent. Només es posa de manifest quan en som conscients o estem predisposats a rebre'l». Sempre a partir de la imatge del peix, ha dividit el llibre en tres parts que corresponen a tres espais on és possible el moviment: aire, terra i aigua (aus migratòries, moviments sísmics –hipocentre i epicentre– i tsunami). «Els elements són una excusa per parlar del que comporta el moviment», apunta Moya, que ha publicat Gramàtica de l'equilibri (2010), Plutó (2015), Intersecció de conjunts (2017) i Càntara (2018). Aquest darrer, en què l'element troncal és el pont, va avançar-se a Silur, perquè «vaig intentar que el premiessin».

En el seu parlament en l'acte de lliurament del premi per Silur a Sant Vicenç dels Horts, la poeta va voler recordar la figura de Jovellanos, autor d'origen asturià i polític de la Il·lustració «que va tenir una vida marcada pel moviment: va patir la censura, va ser perseguit i empresonat». Per això, la manresana va dedicar el premi «a les persones perseguides i empresonades per les seves idees, i oferir una mirada esperançadora: que el moviment que vivim ens ha de dur a un món millor, que és el que dic al llibre». Moya va fer aquesta dedicatòria a la població d'Oriol Junqueras (en va ser alcalde del 2011 al 2015), però «tot i que penso molt en els presos polítics catalans i bascos i vaig esmentar Jordi Cuixart, vull reivindicar els empresonats i torturats que són anònims, com Sara Mardini, siriana empresonada pel govern grec per salvar vides a Lesbos».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook