Notícies | Agenda

L'Anònima engega la fàbrica de creació

El FABA, que viurà aquest dissabte la jornada central, promou tres produccions que s'han gestat aquests dies al recinte industrial
09-05-2019 22:20
0 vots
L'Anònima engega la fàbrica de creació

L'Anònima engega la fàbrica de creació

El FABA, el Festival Artístic del Barri Antic, viurà aquest dissabte la seva jornada central amb més de 15 propostes artístiques, des del francès Michael Cloup fins a la bilbaïna Ainara Legardon, en tres escenaris instal·lats a la fàbrica de l'Anònima de Manresa. En les seves tres edicions, el FABA ha destacat per lluitar pel talent local, i enguany ho explicita amb les actuacions de Gris, que hi farà el seu primer concert; Moon Vision, que hi estrenarà disc, i Xtrngr, que retorna després d'un temps fora del circuit. Però en aquesta edició el festival fa un pas més i, obrint-se a totes les arts, estrena la fàbrica de creació, amb la qual vol fer emergir «gent de talent i idees», en paraules d'Eduard Serra, responsable de la direcció artística juntament amb Jordi Jet Serra. Per això han proposat tres projectes interdisciplinaris a diversos artistes, que, justament aquesta setmana del FABA, han estat creant a l'Anònima i a la vista de tots els qui s'hi han volgut apropar mentre es feien altres activitats. Són produccions relacionades amb l'antic recinte industrial del barri antic, «pensant en l'espai com a equipament per a la cultura transformadora». L'objectiu és que els tres projectes s'estrenin a partir del setembre en diversos indrets de Manresa.

En un gran espai de les antigues oficines de l'Anònima treballen les ballarines Júlia i Laura Isanta. De moment, repassen les 15 escenes de la sarsuela El hombre es débil, que precisament va ser la que es va estrenar al teatre del Buen Retiro, que ocupava l'espai que ara és l'Anònima. «És un repte molt interessant», apunta Júlia Isanta, «donar la volta a una obra per portar-la al segle XXI». Laura Isanta s'encarregarà de la traducció i ara seleccionen els passatges en què hi haurà música instrumental o bé recitada/cantada, i quines tècniques de dansa urbana utilitzaran. Cadascun dels tres personatges tindrà un ballarí i un cantant que li donarà vida i s'han potenciat els rols femenins. A partir d'aquí queda feina per als músics, els Clazzics: crear les peces musicals sobre les quals crear el treball coreogràfic.

Anònima XIX.XX.XXI és un títol que fa referència al passat, al present i al futur del recinte industrial. És una proposta d'instal·lació lumínica i audiovisual construïda sobre la peça musical que la banda manresana Toia va fer sobre l'edifici, i els artistes han aprofitat aquesta setmana per fer el procés creatiu. Joel Badia i Júlia Núñez, creadors audiovisuals; Sara Reig, d'il·luminació, i Anna Muñoz, que treballa amb volums, van escoltar els 18 minuts de música sorollista i cadascun va plasmar les seves impressions en una de les quatre parets de l'oficina en la qual es van tancar. Van consensuar «les sensacions que ens provoca la música, per caminar tots en la mateixa direcció, compartir referents», explica Badia. «Agraeixen poder tenir una setmana per treballar plegats: «És bonic que la creació surti de l'Anònima i no des de casa de cadascú. En escoltar la música, et vénen les imatges del lloc, i això es veurà en el resultat», remarca Reig, que aprofita l'estada per tirar endavant un altre projecte, una exposició de fotos i textos sobre el gènere no binari amb Carmen Durà.

Qui també ha aprofitat la setmana per experimentar és Berni Puig. A banda d'usar l'espai per pintar, ha impulsat un projecte que combina circ i arts gràfiques. El seu prototip de flipbook, forma primitiva d'animació, va fer un tomb amb la coneixença dels manresans de laCodornella, que dilluns van fer a l'Anònima una Restart Party, per donar una segona vida a aparells tecnològics. El prototip s'havia d'activar amb una maneta i ara estarà mecanitzat. La idea de la fàbrica de creació a l'Anònima recull aquest esperit d'impulsar les col·laboracions, fruit del treball en un mateix espai. Per això avui hi ha previst fer un dinar comunitari, que servirà per continuar creant.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook