La Balkan Paradise Orchestra va començar el 2015 tocant al carrer i així va sorgir el so d'aquesta fanfàrria de música balcànica amb una energia explosiva. «Ens agrada molt fer el burro», reconeix Alba Careta (Avinyó, 1995), que aporta la seva trompeta a la formació integrada per dotze noies. Però també els agrada molt tocar en sales: «Al carrer tens més llibertat i una connexió molt directa amb el públic, però a l'escenari el feeling és diferent, perquè tenim més presència, i actuar microfonades també ens dona seguretat. Al carrer, amb tres trompetes i dos clarinets, aquests dar-rers gairebé no es poden sentir, i a sala se senten tots els matisos», exposa. Tota la sonoritat del metall i la percussió del grup es podrà escoltar demà (20 h) a Balsareny, en el marc del cicle Sona B, en format de cafè concert, amb taules i servei de bar.

Guanyadores el 2017 del concurs Sons de la Mediter-rània de la fira manresana i del concurs internacional de grups de música de carrer del festival de Haizetara (Biscaia), l'any passat van publicar K'ataka (Microscopi, 2018), que aplega versions de grans noms de l'escena balcànica: Fanfare Ciocarlia, Goran Bregovic, Emir Kusturica... «És un disc que ens ha donat moltes alegries i que teníem moltes ganes de fer, perquè per entrar en segons quins circuits fa falta tenir un projecte. I l'hem gravat després d'anys de tocar juntes, quan ja teníem un repertori fet. És la culminació», afirma Careta, que, en la nit dels premis Enderrock 2018, en la qual K'ataka va ser reconegut per votació popular com millor disc de folk, també va recollir el premi per votació popular al millor disc de jazz per Orígens, amb composicions pròpies de l'avinyonenca acompanyada per l'Alba Careta Quintet, format per músics internacionals. «Va ser increïble, perquè no ho esperava. Potser sí amb la Balkan, però amb el jazz costa més, i va ser una alegria», destaca la trompista.

Careta, que prové del món del jazz (va estudiar a l'ESMUC i va anar d'Erasmus a l'Haia i ara fa un màster a Amsterdam), es va familiaritzar amb la música balcànica quan va decidir integrar-se a la fanfàrria femenina, amb «components d'escoles diferents, del Liceu, del Taller de Músics, professores, musicoterapeutes..., però que formem un grup d'amigues. Al final, la mescla de totes és el que queda. Hem fet moltes versions per trobar un so, amb arranjaments a mida». Però no tot és música balcànica, i la Balkan també tiba de peces tradicionals dels Països Catalans com La gata i el belitre i La Malaguenya de Barxeta. I ara estan preparant cançons pròpies, que encara tenen en secret, de cara a un nou disc.

La trompetista avinyonenca ve a Catalunya un parell de cops al mes per assajar i tocar amb la Balkan. Tot i així, a vegades falla, però no és el cas de demà a Balsareny: «fa il·lusió tocar a prop de casa».