Explica Santi Arisa (Manresa, 1947) que va muntar Lakatans quan tocava jazz als anys 70. El grup va ser l'avantsala de Pegasus. Des de llavors diferents músics han col·laborat amb el projecte del bateria manresà, que ha continuat viu amb el pas de les dècades i que actualment és constituït com a trio amb el pianista i productor Josep Mas Kitflus i el compositor i baixista Rafael Escoté. Vells companys i vells amics. I amb Dan Arisa, quan la formació es transforma en quartet. Els Lakatans Arisa, Kitflus i Escoté seran avui al Vermell per participar en el 5è Festival de Jazz a Manresa, una proposta que per al bateria és «per treure's el barret, programant músics consolidats i joves promeses». Lakatans sempre ha interpretat «composicions pròpies» i el Vermell escoltarà el jazz/funky-fusió d'una formació que, remarca Arisa, combina «melodies amb pinzellades mediterrànies i harmonies jazzístiques». Temes com Can Poc i Bo, amb «arrels andaluses», la «festiva» Diumenge o la balada L'Enanitu Trist. I si bé amb Kitflus i Escoté comparteixen Pegasus (amb Max Sunyer), amb Lakatans, diu, «ens deixem anar». És el dia per comprovar-ho.
