El tracte era que Roger Andorrà (Sallent, 1984) tocava la gralla, amb la seva incursió a l'electrònica - és el creador d' Electrogralla , amb l'instrument de vent connectat a uns pedals - , i que Núria Hontecillas (Manresa, 1985) ballava dansa d'arrel evolucionada a contemporània. Però Resclosa és un espectacle en evolució i, al llarg dels mesos, ha esdevingut molt més: Andorrà ha acabat ballant i Hontecillas tocant la gralla o tocant tots dos i ballant tots dos. La versió que es podrà veure demà (20.30 h) a l'Espai Fàbrica Vella de Sallent, a través del programa de producció i exhibició Testimoni Escènic de Cal Gras d'Avinyó, encara està en construcció, perquè l'estrena oficial de Resclosa es reserva per al festival Ésdansa, que se celebrarà del 19 al 25 d'agost a les Preses.

Andorrà i Hontecillas s'han embrancat en el projecte arran de l'enamorament que tenen tots dos per la cultura popular i el desig de fer-la evolucionar: «la tradició, de tant bella, torna a ser nova amb l'electrònica a la gralla i el ball de l'esbart passat cap a la dansa contemporània. I, amb l'excusa de la resclosa, en la qual el riu [el Llobregat de Salt-lent] agafa un nou rumb, s'hi poden buscar totes les metàfores del món: el flux que no s'atura mai, perquè la tradició ha de tenir una evolució constant per mantenir-se, sinó passa a ser arcaica o folklorista. Les festes més potents, com la Patum, han seguit el corrent de la societat», exposa amb passió el músic sallentí.

Resclosa ha nascut paral·lelament a Electrogralla , el graller amb pedals electrònics, que va ser el projecte de final de carrera a l'ESMUC d'Andorrà i que va quedar finalista del concurs Sons de la Mediterrània de la fira manresana. Un projecte en el qual el ball pla, el pasdoble, el toc de castells i d'altres tonades tradicionals entren de ple al segle XXI. Com per exemple, Les balladetes de Sallent , que encara es ballen per Corpus, «i que jo ballava de petit i és el primer que vaig aprendre a tocar amb la gralla. Les guardava com un petit tresor i és una música tan senzilla que introduir-hi l'electrònica ho fa sublim. Enriquir la melodia amb els pedals no és res anat de l'olla. Si enregistro un baix, com a segona veu, i octavo la gralla, que té un àmbit sonor curt i agut, per fer que soni diferent, com un violoncel, la faig sonar bonica», explica.

En la posada en escena d' Electrogralla , el músic sallentí va demanar la col·laboració d'Hontecillas, que ha ballat amb el Casal Cultural Dansaires Manresa i l'Esbart Ciutat Comtal de Barcelona i ha liderat la recuperació de l'Esbart Vila de Sallent. «Em venia de gust que es ballés aquest ball pla, i ha acabat sent un projecte amb entitat pròpia». De fet, van presentar l'espectacle Resclosa al premi Delfí Colomé, al millor projecte en dansa d'arrel tradicional. «No ens van donar el premi a Ésdansa, però a la coreografa Montse Colomé i al director, Jordi Fosas, que ara és el director de la Mediterrània, els va agradar tant la idea que ens han ajudat més que no pas si haguéssim guanyat. Ja fa més d'any i mig que treballem amb la Montse i el Jordi ens va tutelant. Tot el que fem es qüestiona, per poder excel·lir. L'espectacle és viu i creix amb els assajos, els concerts... amb l'objectiu d'arribar al públic, perquè no el deixem indiferent i hi ha punts de provocació», apunta Andorrà. El repertori s'ha farcit del que més fa posar a flor de pell el músic i la dansaire (a qui també li toca cantar, interpretar i tocar les castanyoles): del Ball de l'Àliga de la Patum a El testament d'Amèlia , passant per la Muixeranga d'Algemesí i el vals jota Olé dels Bastarons de Vila-rodona.