El manresà Jos Racero tenia aturat el seu projecte musical en solitari (el 2014 va presentar el disc De aquí al infinito) quan el setembre passat va rebre la trucada de Toni Cambrodí, un dels guitarristes d'EnZel, banda lleidatana que tenia en marxa la gravació del seu segon disc. «Per una sèrie de senyals vaig percebre que hi havia d'entrar», comença a explicar... però de seguida postil·la Josep Pagés, el bateria: «Bé, que no tenies gran cosa a fer...». El bon humor és identificatiu dels EnZel i regna en la visita que quatre dels sis integrants de la banda han fet a Regió7 per promocionar el concert que faran demà a la Sala Petita del teatre Kursaal de Manresa, en què presentaran Mel i llimó (DiscMedi, 2019).

Així, què va portar Racero fins al local d'EnZel a les Borges Blanques? «El projecte m'encaixa molt. Quant a melodies està bastant a prop del meu estil, estilísticament m'agrada... i llavors veig que estan igual de sonats que jo, i ja està». Tot lligat. A més de Racero, el grup també ha incorporat Roger Cornudella als teclats, un instrument que ha donat una sonoritat nova a les cançons.

Després de Capità Ibuprofèn (DiscMedi, 2017), EnZel manté a Mel i llimó la mateixa filosofia. Ramon Figueras, guitarrista de la banda, explica que «la majoria de cançons són textos compartits per Whatsapp pel nostre lletrista, Miki Arbizu, que és un amic comú, de l'escola, que té una manera molt especial d'escriure». I posa d'exemple Sincerament, l'únic missatge dels escollits per convertir en cançons en què Arbizu es dirigeix directament al grup. «Era per dir-nos que aquell dia que havíem quedat no podia vindre. En comptes de dir: 'perdoneu nois, no podré venir', va escriure un rotllo per justificar-se que no podia venir perquè havia tingut una nit complicada».

De tota manera, aquest segon disc s'ha obert a noves autories, amb A contracorrent, de Jos Racero; L'home nen, anònima; i Hi ets, de Toni Cambrodí. Però la música és de tot el grup, explica el baixista, Xavi Jové: «El Miki ens subministra les lletres i algú porta una proposta harmònica i melòdica al local i a partir d'aquí comencem a treballar fins que acaba de muntar-se la cançó. Cadascú té les seves influències, diferents les dels uns i els altres. I això fa que cada cançó vagi agafant coses de diversos llocs». És el que Racero ha anomenat «univers EnZel: melodies que no són previsibles combinada amb lletres particulars crea un tipus de música elèctrica».

Mel i llimó és «més madur i més orgànic en el so» que Capità Ibuprofèn: «Hi ha menys bases electròniques i amb els teclats és més analògic», destaca Figueras. També el primer disc tenia un nom químic i aquest d'un remei natural. Mel i llimó sorgeix de la cançó Paraules «i ens ho hem agafat com una contraposició d'idees: la mel dolça i el llimó àcid». I el manresà apunta que «les lletres tenen amor i desamor, experiències vitals complicades i menys complicades...», com la d' Et somio, el primer senzill (té videoclip).

Després de presentar Mel i llimó a la Fàbrica Estrella Damm de Barcelona, a les Borges Blanques i a Lleida, és el torn de Manresa, «el tercer nucli dur de la banda». «Els directes són intensos. Ens estem coneixent com a banda ara que estem tocant, estem experimentant la força del projecte i ho vivim d'una manera intensa», destaca Racero.