«Soc pallasso i soc artista. El que de vegades necessitem és que algú ens ajudi a treure'ns la bena dels ulls, tant en l'àmbit professional com humà. Després, una cosa porta a l'altra». El manresà Oriol Garriga (1982) s'enfronta al seu primer espectacle en solitari, Olicopter, convençut plenament que és un pallasso. Assegut, molt serè i amb un somriure permanent als ulls, Garriga explica que ha entès, finalment, «quin és el meu talent, i ara ho visc sense por. Tots tenim algun talent que intuïm però pocs ho viuen i ho treballen». Ell ha fet el pas. Ha començat a caminar. Artísticament amb Oli Clown. Olicopter s'estrena avui a les 6 de la tarda a la Sala Petita del Kursaal.
«Oli és com em deia la iaia, un diminutiu, com a la resta de nets». Garriga, impulsor de La Crica, l'Associació de Circ de Manresa, ara ja fa deu anys, ha tancat l'etapa de Kinoa i del grup musical Sherpah i ha viscut el que ell autoanomena «una refundació». Assegura que «ara tot és més fàcil. Ara m'ho passo pipa!». I posa com a exemple els darrers carnavals on ha participat, a Sant Vicenç i Manresa. Què ha canviat?. «Jo, i els altres em veuen diferent». A la feina i a la família.
El primer punt d'inflexió per a aquest artista manresà, explica, va ser ara fa un any i mig una conversa amb «el Jordi [Panareda] de Circ Pànic. Jo feia de regidor en l'espai on actuaven en la Fira Mediterrània». Garriga li explicava que tenia molt clar que volia ser pallasso però que no havia trobat l'eina. «I va sorgir una guspira quan, xerrant, em va dir: 'si t'agrada la bateria i la percussió... per què no fas el pallasso amb això?'. Se'm va obrir una altra perspectiva i vaig començar a rumiar, a fer puzzles i a buscar espais on ensenyar les idees que se m'acudien. Algunes formen part d' Olicopter, d'altres han anat evolucionant».
El manresà va descobrir que «els pallassos que parlen no m'agraden», i tot i que Oli Clown xerra, ho fa «sense un guió, amb tres paraules i en anglès». Un pallasso, defineix, «excèntric i sonat». Recorda que fa anys Marcel Gros, en un curs, explicava que «un pallasso és veritat i un actor sempre interpreta». I explica convençut que és exactament això el que fa: «No faig veure res, soc jo i qui em conegui em veurà a mi dalt l'escenari». Això sí, amb la cara pintada i parlant en anglès.
Hi ha una altra persona clau en la transformació i creixement vital de Garriga, que l'ha reconciliat amb el món però sobretot amb ell mateix. La doctora Obiols (amb qui prepara un espectacle de nova consciència), que li ha donat eines per al «desenvolupament conscient» que li ha permès «certificar el que intuïa». Com retallar distàncies entre ell i, en la seva faceta artística, el públic: «Entre ells i jo no existeix el buit. Pujo a l'escenari, em presento, sento l'energia, els agraeixo la seva presència i començo». Sense por. Una mena de «pacte amb els espectadors». Un «Let's go» i «començo a maquillar-me». Sense teló.
Amb ànima d'estrella del rock
Què és Olicopter?. «Un concert de rock'n'roll. Sempre he volgut ser una estrella del rock i amb els Sherpah no ho vaig aconseguir (riu)». Un muntatge de clown amb ànima d'estrella del rock? «Sí». Amb rap i reggae d'un pallasso que (no s'espantin) no vol emular Eminem. L'espectacle que avui s'estrena («espero que no se m'enfadin les dones!, era el dia que hi havia lliure el teatre»), explica Garriga, ha tingut la col·laboració de dos membres de La Crica, com la Misa Oliva (Saemisae) en el vestuari i l'«ull extern» en la direcció de l'obra de Javi Soler. I per a la imatge «més rockera» ha estat «vital», diu, Joel Carmona de Merch. Però Olicopter és, sobretot, el tret de sortida d'una «metamorfosi: de capoll a papallona. Sí, ja ho pots escriure. El meu ego, la meva prepotència, la meva arrogància feien de mi un capullo integral que, segur, va ofendre més d'un. Però ara soc una papallona i m'hi acabaran veient».
Abans de Nadal, el clown manresà va fer un «assaig amb públic a La Crica». I aquesta setmana, la del compte enrere, l'encarava amb total «tranquil·litat i amb la il·lusió del primer dia». L'escenari de la Sala Petita es convertirà avui en el més semblant a una «vela de circ», amb el públic a prop, a peu pla. Seran 50 minuts de xou d'un pallasso que s'ha reinventat i que vol mostrar-ho a tothom: «I com no ha d'anar bé?», somriu.
