Durant els tres mesos convulsos de la tardor del 2017, Jordi Borràs va disparar incessament la seva càmera fins a acumular 60.000 fotografies. Una allau d'imatges que testimonien les muntanyes russes d'emocions i sentiments que van acompanyar els protagonistes, famosos i anònims, de jornades capitals del procés català com el 20 de setembre i l'1 d'octubre. El conegut fotoperiodista gracienc parlarà avui (19 h) del seu treball a El Foment d'Igualada, que acull l'exposició La revolta catalana amb una trentena de fotografies d'aquelles setmanes i que forma part del programa del festival FineArt de la capital anoienca.

«Hi ha una selecció d'imatges que vaig prendre entre les setmanes prèvies al referèndum i la investidura de Quim Torra», explica Borràs d'una mostra que revisita uns dies gravats a foc en la memòria col·lectiva. L'exposició es desplega sobre diversos plafons i parets de l'edifici d'El Foment, seu del Casal Popular d'Igualada. L'arquitectura d'estil neoclàssic construïda el 1890 pel mestre d'obres Pau Riera acull un establiment de restauració i una entitat de tarannà independentista i cultural que confereix una ambientació singular a l'exposició.

Les fotografies de Borràs tenen la companyia d'una urna del referèndum i un cartell de «Llibertat presos polítics» que formen part de la decoració habitual del local. Una urna com la que llueix orgullós un dels protagonistes d'una de les fotos del reporter que s'exhibeixen al costat d'altres com el d'una iaia en cadira de rodes satisfeta de poder votar l'1 d'octubre o la d'una mossa d'esquadra visiblement feliç pel reconeixement ciutadà posterior a l'atemptat ter-rorista del 17 d'agost.

«Les fotografies reflecteixen els estats d'ànim que es van palpar al carrer durant aquells dies», apunta Borràs, «la meva feina és intentar captar-los». El fotoperiodista reconeix que «hi va haver dies i moments més fàcils i d'altres de més difícils, les condicions ambientals afectaven. Van ser unes setmanes complicades, però el meu treball és fer la foto sigui com sigui». Borràs treballa com a autònom i fa de freelance per a diferents mitjans, entre els quals hi ha el digital El Món, on publica fotos d'actualitat política. El seu treball sobre la presència i l'activitat de la ultradreta a Catalunya li han atorgat notable popularitat des de fa temps, però el seu nom va adquirir fa un any una dimensió inesperada gràcies a l'èxit del llibre Dies que duraran anys, un recor-regut gràfic pels fets de la tardor del 2017 que es va convertir en el segon títol de no-ficció més venut en la darrera diada de Sant Jordi. «El volum va sortir el 29 de febrer del 2018 i, dimecres, l'editora em va comentar que encara és en el top ten», comenta Borràs.

Si del setembre al novembre del 2017 va fer seixanta mil fotografies, Borràs calcula que durant tot l'any va arribar a les 100.000. L'exposició d'El Foment es nodreix del material publicat a Dies que duraran anys, un supervendes del qual el reporter indica que «va ser la segona obra més venuda del 2018, un fet sense precedents per a un llibre de fotografia».

La sallentina Anna Gabriel i el santpedorenc Pep Guardiola són alguns dels personatges que apareixen en unes imatges que han esdevingut icòniques, com la dels bombers desplegant una pancarta gegant en favor de la democràcia des de les teulades del Museu d'Història de Catalunya i l'edifici del davant. «Hi ha fotografies que es viralitzen i transcendeixen, i això és maco», afegeix. Per saber-ne més, avui donarà el seu parer als qui facin cap a El Foment.