Notícies | Agenda

La llavor que Llort ha fet créixer

El manresà estrena demà a la Sala Petita del Kursaal, amb el pianista Carles Viarnès, «L'home que plantava arbres»
07-02-2019 22:38
0 vots
Enric Llort.

Enric Llort.

«Les emocions arriben quan les pells es toquen». El productor cultural Pep Garcia explicava que L'home que plantava arbres , basat en el conte homònim de Jean Giono, era una història que el director, guionista i actor Enric Llort (Manresa, 1963) «portava a dintre». I que havia d'explotar. Un projecte que va tenir la seva primera part ara fa una quinzena d'anys amb l'espectacle Més enllà d'un bosc, dirigit per Llort, amb música de Manel Camp i la veu de Joan Crosas, que van portar per escenaris de parcs naturals. «Tenia ganes de tornar a aquell personatge», remarcava Llort a l'escenari de la Sala Petita, on demà explicarà la història d'Elzéard Bouffier, un pastor solitari que planta arbres, milers d'arbres. Ho farà recuperant part de les partitures originals de Camp passades pel sedàs del seu company a escena, el pianista i compositor igualadí Carles Viarnès (1975), amb qui ràpidament van establir una intensa complicitat creativa.

«Per què no ho fas tu? Tens les eines, la idea i el sentiment». Aquesta proposta que Garcia va fer a Llort, després de parlar del dret i del revés del projecte, va ser el detonant d'aquesta explosió controlada. I Llort va veure que sí, que volia ser ell qui «transmetés tot el que tenia el personatge». I també el «conflicte intern» del narrador de la història, que vol entendre el perquè de l'home de muntanya que planta arbres incansablement, que transforma el paisatge que l'envolta, que espera que creixi l'aglà però que no espera res a canvi. Un home «senzill, honest, que es comunica amb els fets, no amb les paraules», que fa dels «petits gestos» una manera «de viure i d'entendre la vida», que desestima el superflu i l'efímer. Als antípodes d'un món actual, remarcava Llort, sense temps, amb excés de pressa i amb necessitat de recompenses. Bouffier viu d'acord amb la seva «consciència». I això no sempre és fàcil d'entendre. Sobretot pels altres.

Bouffier no va existir però. en la ment (i en el cor) de Llort, aquest personatge «humil anònim» no ha parat de créixer, com les llavors. Per a l'artista, l'estrena de dissabte és, també, «un agraïment al retrobament amb Bouffier». En format de musical de petit format (Llort és l'autor de les lletres de les cançons), L'home que plantava arbres es porta a escena per primera vegada. Fins ara només se n'havien fet lectures i adaptacions radiofòniques. La Sala Petita es transformarà en un quadrilàter, amb el públic envoltant Llort i Viarnès per tenir els espectadors «a prop, gairebé a tocar». L'escenari estarà cobert de fulles, totes fetes a mà pel taller ocupacional l'Art de Viure d'Ampans, que n'ha fet més d'un miler.

«He fet l'espectacle que em venia de gust fer. Des de la sinceritat i la senzillesa absoluta», subratlla Enric Llort. Un muntatge intimista on «la música delCarles Viarnès és tan personatge com la parla». I com el silenci que, en aquesta història, parla.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook