Menys és menys per a Damià Olivella. I cada cop més. El músic manresà (1978), que el març passat presentava oficialment Ànima Blues en el Black Music Festival de Girona i l'estrenava uns dies després al Voilà de Manresa, tancarà avui a casa, al teatre Conservatori, una gira que l'ha portat a fer una seixantena de concerts i a batejar-lo com un dels pioners del soul en català, amb temes com Sense por. A ell no li importen les etiquetes sinó «fer la meva» i compartir amb el públic la «màgia» del directe amb unes cançons que l'apassionen i que tenen en comú l'arrel negra. Alguns temes propis i majoritàriament versions. Perquè la música, diu, neix «per ser compartida». I remarcava que no hi ha res millor que «regalar-nos en ple concert un Stand by Me», de Ben E. King, que avui no hi faltarà.

El músic, que viu en una masia del Solsonès, on també té el seu estudi, ja està preparant les cançons del què serà el seu proper treball i que seguirà l'estela d' Ànima Blues. Únicament amb veu i guitarra, Olivella repassarà els temes d' Ànima Blues i estrenarà algunes de les cançons que formaran part d'un disc que tindrà una dotzena de temes i que problament sortirà al mercat entre l'abril i el maig.

Si en el primer homenatge al blues i al soul va versionar artistes com Sam Cooke, Stevie Wonder, Robert Johnson... i va gravar quatre temes propis, el segon volum tindrà peces que ha anat interpretant però que fins ara no havia enregistrat. Com Purple Rain, de Prince; Man in the Mirror, de Michael Jackson, i Isn't she lovely, de Stevie Wonder, que avui també es podran escoltar. De fet, quan estrenava Ànima Blues, ja tenia al cap que faria un segon volum que, diu, «m'està agradant més que el primer!». Un disc que tornarà a ser «bàsicament de versions» i amb dos o tres temes propis. Això sí, «tocats pel soul». Tot acústic. I gravat «a casa», únicament amb «guitarra i veu».

En el concert d'aquesta nit, Damià Olivella compartirà escenari amb «un parell de convidats, músics amics meus», amb qui interpretarà un parell o tres de cançons en un concert que s'enregistrarà. I sorpreses a part, el que tampoc no faltarà serà «la participació del públic», a la recerca, diu, de l'espontaneïtat del moment.

Després de sis discos publicats, el músic manresà té clar que ara segueix un camí obert pel soul en una evolució que l'ha portat «de forma natural a despullar-me cada cop més. He trobat el meu llenguatge, que passa per buscar l'essència» i intentar defugir la complexitat, tant a l'hora de gravar com d'interpretar. És, com ell mateix ho defineix, «ànima de fer-ho simple, mirar que res no resti». Se sent molt còmode versionant unes cançons que s'ha fet seves («i que consti que això no sempre passa»), component temes propis («sense ganes de repetir-me») i sense la necessitat «de treure un disc cada any».