Notícies | Agenda

Teatre que és memòria viva de la guerra civil

Berga i Igualada acullen dues propostes teatrals que aborden les conseqüències de la guerra
07-02-2019 22:38
0 vots
Ariadna Figols i Aina Huguet.

Ariadna Figols i Aina Huguet.

A vegades n'hi ha prou que et donin les gràcies per entendre fins a quin punt una obra de teatre ha arribat al cor de l'espectador. Des de l'estrena de Rastres_Argelers , una peça sobre la dura vivència dels camps de concentració del sud de França, la manresana Aina Huguet ha rebut moltes paraules d'agraïment per haver portat a l'escenari un espectacle que remou la memòria i la consciència. També desperta interès per allà on passa Mort a les cunetes , que reviu l'execució de vuit homes de Súria i Valls de Torroella el 9 de febrer del 1939. Els dos muntatges, que revisiten la Guerra Civil Espanyola i les seves conseqüències, arriben aquest cap de setmana als escenaris de la Catalunya Central.

«M'ha sorprès veure un arc generacional de públic tan ampli en les funcions», confessa Huguet, que el 12 de novembre va estrenar Rastres_Argelers , el seu debut com a autora teatral, a la sala El Maldà de Barcelona. «He vist que ve gent gran que va tenir els pares als camps i, també, gent molt jove, interessada en el tema perquè ha sentit històries familiars que hi tenen relació», explica la intèrpret d'un espectacle en el qual també actua la berguedana Ariadna Fígols. Després de la primera estada al teatre del carrer del Pi, el muntatge va repetir al gener.

Rastres_Argelers es veurà dissabte –entrades exhaurides– i diumenge al Teatre Municipal de Berga en el marc del programa Rescatem la memòria, recuperem la dignitat . «Fins que no hi entres, no t'adones de la magnitud del tema», admet Huguet, que va decidir escriure sobre els camps de refugiats després d'un viatge pel sud de França en què es va adonar que no queden rastres que commemorin el que va passar el 1939. «Sento que hi ha molta gent que té la necessitat de donar-me les gràcies perquè he donat la veu a les víctimes», apunta.

En els col·loquis postfunció realitzats a El Maldà, l'actriu bagenca es va adonar que «molta gent va refer la seva vida després de la guerra, i de l'episodi dels camps no en parlava: no volia recordar la degradació humana que s'hi va viure, les violacions de dones... En les xerrades hi havia gent que comentava que el seu pare, el seu avi, parlaven de la guerra, però no del que va passar als camps».

Fins i tot, afegeix Huguet, «hi ha gent que desconeixia que els seus avantpassats havien estat allà, o ho sospitaven sense tenir-ne més dades, i arran de veure l'obra han fet una recerca per confirmar-ho. Un espectador em va dir que ell sabia que el seu pare havia estat a Argelers, però mai s'havia atrevit a dir-li res perquè només de sentir el nom del camp s'ensorrava».

Un dels episodis més colpidors el va viure Huguet quan una dona li va demanar si la podia abraçar: «Em va dir que els seus pares, tots dos, havien estat a Argelers, després se'ls havien endut a Dachau, un dels camps nazis, i allí van morir». La manresana té clar que «Argelers és la foto d'un moment, perquè hi ha molta gent que abans d'arribar-hi ja havia patit i, després de marxar-ne, van ser esclaus en camps de treball espa-nyols o van anar a parar a les presons franquistes».

Després dels bolos que té per a les properes setmanes, Huguet no té clar si l'obra continuarà viva: «Vas als teatres i et diuen que de memòria històrica ja s'ha fet molta cosa».

Desenterrar la memòria


El Teatre de l'Aurora d'Igualada torna a cedir avui i demà (21h ) el seu escenari a l'obra Mort a les cunetes , una peça escrita conjuntament pel manresà David Pintó (que la dirigeix) i l'igualadí Joan Valentí (que la interpreta, juntament amb l'acordionista i conciutadà Martí Marsal) sobre l'execució de vuit homes de Súria i Valls de Torroella en un revolt de la car-retera de can Maçana la nit del 9 de febrer del 1939. Una història de repressió feixista real –vegeu l'article de la pàgina següent– que, explicada en format teatral, va passar el 23 de març de l'any passat per l'equipament anoienc.

«Quan fas un col·loqui amb els espectadors surten moltes històries», apunta Joan Valentí: «Hi ha qui va tenir un avi a la presó, un tiet desaparegut, fins i tot algú que no sap on és el seu pare, que, aleshores, estava al bàndol franquista. La guerra està ben viva».

Mort a les cunetes exposa uns fets tràgics amb un format que viatja en el temps a través de la mirada d'alguns dels personatges que els van protagonitzar. Això fa que hi hagi reaccions diverses, rialles fins i tot, explica Valentí: «A la funció del centre cívic del carrer Urgell de Barcelona quan vaig sortir caracteritzat de guàrdia civil vaig sentir xiulets. I, gairebé abans d'acabar, la gent va començar a cridar a favor de la llibertat dels presos polítics». L'actor també recorda la funció que van fer a Lledoners davant d'una cinquantena de reclusos, inclòs Jordi Cuixart. «Hi va haver reaccions de tota mena, rialles, aplaudiments... Molta participació».

Tant Valentí com Huguet reconeixen que aquestes obres els impliquen emocionalment. «Com a actor, t'agrada que un paper i una obra t'atrapin, poder-la viure, i en aquest cas poses en escena la història d'una gent que va morir per les seves idees», diu l'igualadí: «En alguna xerrada també ha pres la paraula algú que creu que hi ha coses que es poden discutir, però elogiant la coherència de l'obra».

80è aniversari amb ofrena floral


La funció de Mort a les cunetes que se celebrarà demà coincidirà amb el 80è aniversari dels fets. Per això, es farà un col·loqui amb el surienc Albert Fàbrega, autor del llibre de títol homònim que va sortir el 2005 i net d'un dels republicans afusellats; Joan Ollé, fill de l'emboscat Jaume Ollé; i Pere Guixà, fill de la Maciana, una dona que va explicar que havia vist restes dels executats. Després, s'anirà a can Maçana a fer un homenatge floral, un acte íntim obert a tothom qui ho vulgui.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook