Miquel Gil, cofundador d'Al Tall que va emprendre camí en solitari per les sendes de la música d'arrel contemporània, està embrancat en el final de la gravació de la segona temporada de Bambant per casa per a À Punt, la televisió del País Valencià. És un programa de divulgació on es mostren les possibilitats que ofereix el territori per fer turisme familiar i descobrir el patrimoni. Si la temporada passada l'acompanyava en el tour pels pobles Pep Gimeno Botifarra, aquest cop el seu partenaire és un altre cantaor, Carles Dénia, però el que funciona «molt» és la mostra de la cuina casolana, com un arròs a banda a Cullera. «Fan tuits dient 'quines fartaneres, mira que rebentaràs!'», explica rient Gil, ideòleg del projecte.
La gravació de Bambant per casa el tindrà ocupat fins demà a les 11 del matí. «I hauré de tirar milles per venir al concert de Manresa. Gairebé serà arribar i pujar a l'escenari», apunta el cantautor de Catarroja (l'Horta Sud). Té una cita amb el cicle d'Arrel, a la Sala Petita del teatre Kursaal, per oferir-hi el concert Vells i nous camins, en el qual revisita cançons de la seva llarga trajectòria: L'amor és déu en barca, «un Enric Casasses que mai pot fallar en els meus concerts»; La rosa de paper, de Vicent Andrés Estellés; Van tres, «que m'agrada molt i és un seguit de cançons de batre de composició pròpia»; Primavera, de l'àlbum Orgànic, «amb un tipus de ritme que sempre aporto»... Serà, en definitiva, «una mostra de com entenc jo la música i la vida, amb diferents cançons i textures, i amb l'objectiu que ens ho passem bé».
«I alguna estrena caurà...», confessa Gil, que té en un horitzó proper (el dijous 21 de març al Palau de la Música de València i el divendres 22 de març al Tradicionàrius de Barcelona) la presentació d'un nou disc: Geometries. Ja ha avançat dues cançons a través d'Internet: Canvi de clima i Llei horària, però cap de les dues sonaran demà Manresa, perquè li cal la sonoritat del sextet amb el qual ha concebut Geometries i el concert és de petit format. Gil (veu, guitarra i percussió) només vindrà acompanyat d'Eduard Navarro (bandúrria, llaüt, dolçaina, vents i veus) i de Gusmà Gil (baix). Del nou disc cauran dos temes amb poemes de Vicent Andrés Estellés: L'Hotel París i Mort petita.
«Que no ens globalitzin»
Feia gairebé vuit anys que Miquel Gil no publicava un nou àlbum. Ha treballat en altres projectes: cantant òpera contemporània, música d'improvisació, treballant amb textos del seu amic Llorenç Barber, fent un espectacle «pur» de música tradicional amb Pep Gimeno Botifarra, component per a teatre, audiovisual... I totes aquestes experiències s'han acabat reflectint en les noves cançons. «Per això anomeno el disc Geometries, perquè aplega diferents facetes, a vegades més allunyades de la tradició oral», que és a partir de la qual ha forjat el cantautor de veu profunda la seva llarga i contrastada carrera.
Gil assegura que no veu diferències entre el que va començar a fer quan va deixar Al Tall, als anys 80, i el que fa ara, perquè «hi ha les mateixes ganes d'agafar antigues feines i donar-los tons nous, de jugar amb aquests ingredients», tot i que admet que «formalment sí que hi he introduït coses, perquè és el resultat d'anar vivint, del dia a dia». I subratlla que li agradaria que «tot el patrimoni oral del qual som posseïdors als Països Catalans continuï sent útil al segle XXI. Que no ens globalitzin. Amb humilitat, mostrem com som, que estem vius i que evolucionem». La seva fórmula és aprofitar el llegat dels poetes contemporanis per a les lletres.
El cantautor de Catarroja no ha defugit mai les noves tecnologies: «Internet és una nova font oral en la qual tot és a un clic de distància». Aprofita les xarxes socials per fer difusió de la feina i va ser dels primers de fer un Verkami per finançar un disc: Per Marcianes (2011), i ara hi ha tornat amb Geometries. Assegura que li dona «confort perquè és una venda a l'avançada. I el públic respon».
El públic de Manresa sempre li ha respost. «És una ciutat especial per a mi, hi he fet alguns dels concerts més xulos, dels quals no s'obliden»: la inauguració de la Fira Mediterrània del 2005 amb la cantant grega Savina Yannatou i l'Orquestra Àrab de Barcelona, la presentació d' Orgànic (2001) als Carlins... I el de demà serà un concert de contacte proper, dels que prometen emoció.
