La gràcia de la proposta artística del cicle Quinze Vint-i-dos a l'Espai Manresa 1522, dedicat a la figura de sant Ignasi de Loiola, és que el públic veurà la creació de l'espectacle en directe, perquè els artistes assumeixen el risc de sortir a escena sense haver assajat plegats prèviament. El segon muntatge d'aquests diàlegs creatius (ja se'n va fer un el 10 de novembre que va deixar contents artistes i públic) aplegarà demà un duo de música clàssica, format per la pianista Viviana Salisi i la soprano Carmen Paula Romero, i dos artistes de circ, Mar Carrasco i Marc Ene.

El cicle, que es va iniciar a principi d'any amb l' Acollida de grups musicals locals de nova formada, ajunta ara artistes de diferents disciplines sota el lema de Transformació . En l'espectacle de demà es fa una lectura renovada del concepte de Trànsit , a partir de la vivència de sant Ignasi, que precisament es va iniciar un mes de novembre a la ciutat de Manresa, com recorda Ivan Padilla, coordinador dels serveis turístics de Manresa i responsable del cicle.

Els artistes, tots relacionats amb Manresa, tenen la valentia de crear en directe, però per no saltar completament al buit, sí que han tingut una trobada prèvia per conèixer-se, parlar de com s'ocupa l'Espai 1522 (en el qual no hi ha escenari i el públic, limitat a 50 persones, se situa a banda i banda de la galeria de l'antic claustre del convent dels Predicadors) i de la temàtica de l'espectacle.

La pianista manresana Viviana Salisi explica que amb la soprano Carmen Paula Romero ja han fet espectacles amb dansa i pintura, però que s'estrenaran amb el circ. Afirma que «serà molt emocionant veure què sortirà de la combinació, que nosaltres veurem al mateix temps que el públic». Han preparat un programa d'uns 50 minuts (els equilibristes, pel seu intens treball de força, intervindran en dues tongades) amb una dotzena de peces que «parlen de moments de canvi: fer-se gran, el primer petó, la mort...», destaca Salisi. Hi inclouen, per exemple, Cançó de fira , de Mompou; Devoció , de Strauss; i No por amor, no por tristeza? , de García Abril a partir d'un poema d'Antonio Gala. Abans de cada peça es llegiran els textos traduïts de les cançons, per situar l'espectador en el recor-regut per moments clau de la vida d'una persona.

Per la seva banda, els equilibristes Marc Ene i Mar Carrasco han fet un treball físic des de la desconnexió a la connexió: a partir de l'inert es crea la vida amb dualitats com petit i gran i terra i aire, conceptes que adapten al moviment amb «l'energia, la intensitat i l'emoció que ens genera la música que s'interpretarà», explica Car-rasco.