«Tot és ara i res», diu la cançó que dona nom al vuitè disc de Mishima. Un vers que forma part d’una obra del poeta Joan Vinyoli, Tot són preguntes, i que la banda de pop-rock català ha musicat i ha incorporat en aquest darrer treball. Ara i res: un nou estat vital, diu David Carabén, líder i cantant del conjunt. Una reflexió poètica sobre l’existència amb un toc d’amargor que relativitza les accions, els dubtes i els pensaments dels éssers humans.
Mishima serà avui (00 h) a la Festa Major de Sallent, on a partir de mitjanit presentarà a l’espai de l’Escorxador els onze temes que formen part d’aquest últim disc, amb un so pop més depurat que segueix la línia dels directes i fa créixer la instrumentació i els matisos. «És el segon disc que hem anat a gravar a França, amb Peter Deimel. Ja coneixíem una mica més l’estudi i hi hem pogut aprofundir. La nostra música s’havia caracteritzat per estar plena d’estímuls; ens agradava jugar amb una forma expressionista de gravar, confondre instruments, crear atmosferes i capes de so. Ara hem anat a buscar un so molt més nítid i hem volgut treure estímuls sonors per quedar-nos amb els essencials», explica Carabén.
«Amb el pas dels anys, en la meva manera de compondre i fer música -i la nostra com a banda- s’hi ha anat consolidant una mena de relació franca entre la vida i l’obra. Una contamina l’altra, per bé i per mal», diu el líder del conjunt barceloní. «Aquest és el nostre vuitè àlbum, ja tenim una certa experiència en fer cançons. Al final, vuit discos el que fan és explicar la vida de les persones que els han fet. Aquest darrer parla dels últims dos anys de la meva vida i de la nostra vida com a grup. Acabes fent música perquè no tens altra manera de definir-ho, busques un altre llenguatge perquè amb el que tenim no en tenim prou», afegeix Carabén.
Amb Ara i res, el grup es va endur dos dels premis Enderrock de la Crítica 2018: millor disc de l’any 2017 i també el guardó com a millor disc de pop-rock. La cançó poema Tot són preguntes va rebre, a més, el premi Miquel Martí i Pol del certamen Terra i Cultura.
Lletres més narratives
Ara i res (2017) és Mishima en estat pur. Les lletres, però, han evolucionat i ara són més narratives: expliquen històries concretes i figuratives sobre l’amor, les relacions de parella, les diverses maneres d’estimar o el passat. Per exemple, el tema Posa’m més gin, David és un viatge a la infantesa de Carabén, que ens transporta a casa seva. «Quedar-nos amb els estímuls sonors més essencials ens ha anat bé, perquè ha despullat les lletres i les ha posat en primer terme. Afrontes la cançó d’una forma més pura. Em donava la impressió que les meves cançons passaven dins del meu cap, a mig camí entre els somnis i els records. Ara la referència al món exterior és més directa, estic explicant coses més tangibles».
Carabén, però, no ha deixat de banda els versos abstractes, com els que parlen d’un tobogan metafòric que sempre apareix -«hi ha un tobogan secret / i jo m’hi he estat llençant tota la vida / tot i tothom em vol barrar el pas / però jo sempre l’acabo retrobant».
La decadència i els finals també hi són presents. Menteix la primavera explica d’una manera ben palpable com evoluciona una relació de parella, com als dos protagonistes els envaeixen els fantasmes i la rutina i canvien la primera nit «compartint paraigües sota el xàfec» per «mil avorrides tardes l’un amb l’altre». El tema conclou amb unes paraules que condensen una veritat inalienable i que cauen com lloses a les orelles dels oients. «Sé que no us descobreixo res / però és així com ens menteix la primavera».
Passat i present
Mishima no s’allunya de la seva essència. Fa només una setmana, al Festival Acústica de Figueres, el grup va interpretar sencer, 10 anys després, el seu disc més icònic i genuí, Set tota la vida (2007). I avui, a Sallent, als nous temes es sumaran les cançons més emblemàtiques de treballs anteriors. «Quan comencem, posem l’èmfasi en tocar el màxim de cançons de l’últim àlbum. A la segona part de la gira, complementem les cançons noves amb el repertori clàssic. S’integra allò nou amb allò vell, i anem configurant un concert que funcioni i que tingui sentit intern», comenta Carabén.
