The Mentres és un grup integrat per quatre joves solsonins, d'entre 22 i 28 anys, que estan implicats en molts projectes: «Entre uns i altres formem part del grup de teatre Lacetània, de la xaranga Trinxaranga, dels grups de música Absentes i Quicu Lloms i de l'Orfeó Nova Solsona», explica el líder de la banda, Marc Montraveta (guitarra i veus). Entre setmana, Jaume Sánchez (baix i veus), Arnau Abella (trompeta i veus) i Montraveta treballen a Barcelona. Arnau Picó (bateria), que viu a Madrona (Pinell del Solsonès), té feina al Centre Tecnològic Forestal. Mentrestant (i cal remarcar aquest mentrestant: «El nom del grup no ens ha agradat mai gaire, però és el que menys ens desagrada»), tiren endavant The Mentres, que aquesta setmana ha publicat el seu primer disc, Defectes Especials. La presentació tindrà lloc avui (23 h) al pub Sputnik. També ja hi ha lligat un concert el divendres 20 de juliol a la plaça de Sant Joan, organitzat per l'Orfeó Nova Solsona.

Ara The Mentres és el primer en la llista de prioritats d'aquests quatre solsonins, «però, en molts moments, no hi ha estat, ni de bon tros». Fa un parell d'anys que es van marcar objectius «seriosos», com la intenció de gravar un disc «amb cara i ulls». Això ho va facilitar, econòmicament, un concurs de la Festa Major de Solsona que tenia com a premi gravar un cap de setmana a Casafont Records (Navès), on van treballar amb el solsoní Sergi Torrecillas. Però el gruix de la gravació es va fer a Jezz Records (Solsona), l'estudi del músic solsoní Eduard Gener, que és qui ha produït Defectes Especials. «Buscàvem algú que ens guiés, i tots teníem relació amb l'Eduard, de manera que no podia ser ningú més. El que fa ell ens agrada molt i teníem la confiança de poder-nos dir el què està bé i el que està malament. N'estem molt contents», explica Montraveta. La gravació es va acabar al principi de la tardor passada i el disc es va mesclar, «en dos dies intensos», als Estudis Ground, amb Jaume Figueres, a Cornellà de Terri.

Diversos nivells de lectura

Defectes Especials, amb una portada que és un autoretrat que va fer Arnau Abella quan era petit, neix de les ganes d'escriure temes propis, amb lletres que expliquen històries, «més o menys quotidianes, amb humor i ironia» i una música pop-rock. «No hi ha distorsions roqueres, som més fluixos, però tampoc fem pop comercial, som estranys. També tenim algun punt disco i de música llatina», apunta el líder de The Mentres. Si la seva música és difícil d'etiquetar, les lletres ofereixen diversos nivells de lectura. Montraveta destaca que Mentides, el senzill, «pot semblar naïf, però crec que el subtext no ho és gens ni mica. Això ens surt de manera automàtica i no ho hem de rebutjar. Ens hi sentim còmodes».

The Mentres s'identifiquen amb l'escena del pop català. «Tots quatre escoltem coses molt diferents: música dels anys 60 o 70, sud-americana o rithm&blues experimental... però al final fem lletres en català, expliquem una nar-ració, un conte», exposa el solsoní. Tots quatre són fans d'El Petit de Cal Eril, amb qui tenen relació. Les cançons The Mentres les escriuen Abella i Montraveta, «però són una proposta en la qual treballem, i al final són part de tots».