Només un d´ells en va sortir viu. Els altres vuit veïns de Súria i Valls de Torroella, presos quan el 1939 les tropes franquistes van entrar a la localitat del Cardener, van ser executats a la carretera de Can Maçana i els seus cossos no s´han trobat mai tot i la intensa recerca que Albert Fàbrega va iniciar fa més d´una dècada.

El cas dels vuit republicans bagencs assassinats pel franquisme el 9 de febrer i l´intent infructuós de localitzar-ne les restes -un tema del qual aquest diari ha estat informant des de l´octubre del 2004- arriba ara als escenaris teatrals gràcies a l´actor igualadí Joan Valentí i el director manresà David Pintó. El muntatge, que s´ha vist en funcions prèvies a Barcelona i al Bruc, passa avui per Les Golfes del Teatre de l´Aurora de la capital de l´Anoia.

«No sabia res del tema fins que, remenant per Internet, vaig poder llegir el que havia passat el febrer del 39», explica Valentí: «Per a la gent d´una banda i l´altra de Montserrat, la carretera de Can Maçana és un referent, un lloc per on hem passat molts cops». De resultes de la descoberta, l´intèrpret igualadí va llegir Mort a les cunetes (Angle Ed., 2005) i va contactar amb el seu autor, el surienc Albert Fàbrega. «Em rondava pel cap fer-ne un monòleg i vaig contactar amb el David per si volia sumar-s´hi».

Una de les vuit víctimes era Lluís Fàbrega, l´avi de l´Albert, avui un professor jubilat amb un grapat d´estudis sobre història i patrimoni local, i la concessió del Premi Bages de Cultura del 2014 a l´equipatge. Ni les recerques documentals, ni els testimonis directes i indirectes i, ni tan sols, les prospeccions arqueològiques realitzades fins fa ben poc han pogut trobar un sol os, res, que indiqui on van ser morts i enterrats. Tal com va explicar Regió7 el desembre passat, la investigació resta en un punt mort.

«M´ho vaig rumiar diverses vegades abans de donar-li una resposta», recorda Pintó davant la proposta de Valentí: «Fa molta por. Et compromet molt escriure un text. Sempre hi ha aquell terror al full en blanc, a si no en seràs capaç. Però com que els reptes m´agraden ... em vaig embolicar la manta al cap, i avall que fa baixada». Dels musicals a la màgia passant, el manresà s´ha exhibit en els darrers anys com un tot terreny escènic que, malgrat els recels inicials, va entomar el repte: «durant les primeres sessions del procés vam estar creant el text en veu alta. Improvisàvem les coses que podien dir els personatges i les passàvem a l´ordinador. I un cop vam tenir una primera dramatúrgia acabada, ens vam posar a refer-la».

Ambdós tenen clar que Mort a les cunetes és un «homenatge» a vuit innocents i, alhora, una reivindicació de la «memòria històrica». Una qüestió en la qual, com apunta Valentí, «no s´ha agafat el toro per les banyes». En el cas concret dels executats a Can Maçana, i malgrat que ara mateix no hi ha pistes per seguir, encara hi ha esperança: «En Pere Guixà és fill de Teresa Mabras, coneguda com La Maciana, de Castellolí. La dona explicava que tapaven amb terra i pedres les restes que sobresortien dels cadàvers mal enter-rats vora la carretera». Per això, el Pere està convençut que encara hi són i, el dia que s´excavi a fons, es trobaran les restes».

La mort a les cunetes teatral presenta cinc personatges -tots ells interpretats per Valentí- que revisiten l´escenari dels fets deu, vint, cinquanta anys més tard. «Hi ha un excursionista que posa el públic en antecedents», indica, i després van apareixent Jaume Ollé, un home del Bruc que es va emboscar per no fer la guerra i en va escriure un dietari; Josep Nin, que va sobreviure en desmaiar-se i no rebre cap bala mortal; la Tereseta Mabres, un alter ego de La Maciana; en Nicomedes Salguero, que representa un falangista que va presenciar els fets; i Rita Soler, també falangista i catequista que serveix per parlar de la repressió i, alhora, de l´educació en el temps de la dictadura. L´acordionista Martí Marsal crea la base sonora sobre la qual es desenvolupen els monòlegs dels personatges.

«L´anècdota és terrible», afirma Pintó, «però la idiosincràsia de cada personatge fa que en alguns moments puguem riure, emocionar-nos o enfadar-nos. Albert Pascual, amb la seva feina com a figurinista, ha ajudat a donar un color i una temperatura de comèdia o drama a cada personatge. Tot ajuda a l´hora de definir algú: l´aspecte físic, el que diu, el tipus de persona que és...».

Mort a les cunetes s´està mostrant per primer cop al públic aquest mes de març en un seguit de funcions prèvies que culminaran el dia 22 d´abril al Teatre del Foment Cultural de Súria. «Segur que serà una sessió molt emotiva», anota Valentí. A més d´estar buscant sala per fer temporada a Barcelona, els responsables de l´obra tenen al cap la idea de fer una representació a l´indret de l´antiga carretera de Can Maçana, on van ser executats els vuit bagencs. El 9 de febrer de l´any vinent en farà 80 anys: «Potser no la farem a les 11 de la nit, perquè farà molt fred, però al migdia, per què no?».