El primer repte era fer un disc, i el segon, presentar-lo al Kursaal. Tots dos desitjos seran una realitat aquest dissabte al teatre manresà, on el grup de folk T'embolica la Troca mostrarà les bondats de la seva proposta musical. Reconeguts admiradors d'Els Esquirols, tocaran demà en una Sala Petita que ja té bona part de les entrades venudes i amb la tranquil·litat de qui sap que «fa cançons per gaudir-ne, sense cap mena de pressió», tal com explica el pianista i cantant Lluís Sarró.

En l'origen de tot plegat hi ha la coincidència d'un grapat de monitors d'esplai que, els anys 80, i amb el nom de Ventall, van posar música a diverses trobades juvenils i a concerts com el que van fer en una Aula 2000 plena a vessar. La vida va obligar-los a obrir un parèntesi, i el cuquet de la música els va unir de nou fa una dècada, quan Pere Llobet, Carme Perlacia -professora al FEDAC Manresa Dominiques- i el mateix Sarró es van engrescar a prémer el botó d'arrencada una altra vegada sumant al projecte Carme Grau, mestre a la Joviat. «Ens vam retrobar perquè teníem ganes de fer alguna cosa», explica Perlacia.

Qualsevol excusa és bona per fer un sopar i animar-se a pujar de nou a l'escenari. «De mica en mica vam acumular cançons», apunta l'Imma: «un dia vam coincidir amb Joan Baeza en un programa de ràdio en què vam cantar el tema Saber dir no, i ens va demanar si podíem actuar a la festa Estels de vida, que ell organitza per prevenir les addiccions entre els nois i les noies». La reedició de l'experiència en edicions següents va impulsar el quartet, que fins i tot va interpretar aquest tema davant els interns del centre penitenciari de Lledoners. «No som d'anar buscant bolos, però si surten i podem, hi anem», afegeix Lluís Sarró, que revela que el nom té a veure amb el fet que «una troca és una madeixa de la que vas tibant un fil que no s'acaba mai».

La proposta de T'embolica la Troca és poc habitual en un panorama musical català en el qual «hi ha sobretot un folk que s'apropa al pop», comenta el teclista, i afegeix: «nosaltres fem un folk amb missatge», un element que els singularitza. «Les nostres lletres volem que portin un missatge profund i que ajudin la gent a reflexionar. Per això diem que fem folk per pensar», diu Sarró.

La música és el vehicle amb el qual aquesta banda bagenca proclama «el respecte a les persones i a la natura, el sentit autèntic de l'amistat... valors que la societat està perdent». Els espectadors que aquest dissabte vagin al Kursaal podran constatar aquesta voluntat en temes com El nostre món està malalt, Mirada d'infant i No ho sé, entre d'altres. «Tenim tants temes que podríem treure un segon disc», anoten Sarró i Perlacia.

En el terreny instrumental, a la inconfusible aroma esquirol de la seva música, i a la influència d'icones del folk nord-americà com Pete Seeger i Peter, Paul and Mary, el grup afegeix puntuals notes de color amb el sintetitzador. «Ja sé que potser no hi lliga gaire això amb el folk, però m'agraden Supertramp i Pink Floyd», reconeix Sarró. El disc, en el qual han col·laborat Jordi Torras, guitarra de Pastorets Rock, i Joana Mas (flauta dolça), també és deutor de la fotografia de l'Alba Soler, filla de l'Imma, de Nil Sarró i del treball de Kay Produccions. El 26 de març, el grup tocarà al Voilà! de Manresa, i al juny actuaran a la Festa Major de Santpedor com a premi per haver guanyat el concurs de músics al carrer.