La Candela va cometre l’error de pensar que l’ascensor social només funciona en una direcció, la de pujada. I ara, després d’un divorci traumàtic i inesperat, perd la feina en un col·legi d’elit. Per això la Candela ha de tornar al barri del qual va sortir i demanar ajuda a la seva germana i al seu pare, aquells que fa anys que mira per sobre de l’espatlla. És hora de recol·locar les peces al tauler, començar de zero i buscar una segona oportunitat. Però l’única que troba és fer classes al seu antic institut a estudiants amb problemes d’integració. Passa de la crème de la crème, a la crème de la mediocritat. El que la Candela no s’espera és que amb ells aprendrà que allò important no és qui vas ser ahir, sinó qui ets avui; que un grup de perdedors pels quals ningú no dóna un duro poden acabar sent campions d’Espanya; i que, als escacs, com a la vida, no importa si ets rei o peó, perquè al final de la partida, tots dos acaben a la mateixa caixa.