Les contes d'Hoffmann Jacques Offenbach

La impossibilitat de ser estimat en les veus de John Osborn, Ermonela Jaho i Alexander Vinogradov

Offenbach crea un món amb les seves pròpies regles. Situa Hoffmann com un poeta i compositor maleït que evoca el seu passat amorós i ens condueix a través d'un univers en què els somnis i la realitat s'entrellacen.

Aquesta obra inacabada per la mort del compositor l'any 1880 narra els infortunis del poeta Hoffmann, obsessionat amb triomfar en l'amor, a través de tres històries doloroses inspirades per dones: la freda nina Olimpia, la fràgil i innocent Antonia i la cruel cortesana Giulietta.

La preciosa (i també sinistra) producció romàntica de Laurent Pelly per al Gran Teatre del Liceu recull les dues cares del Romanticisme: la fosca història i la màgia del seu revers. Pelly crea un entorn extraordinari per retratar el torturat poeta i la frustració per la seva nèmesi. Un cop acabats els seus contes, tot i que Hoffmann vol oblidar, acabarà trobant el consol en el seu geni creatiu. Com ens recorda l'artista i mare del feminisme en la creació, Louise Bourgeois: "L'art és garantia de salut mental", una forma de sanar l'individu i el món.