No és cap spoiler perquè s'ha dit fins a l'avorriment: la gran incògnita de la tercera temporada de Narcos (també se la va renovar simultàniament per una quarta) era si sabria mantenir el mateix interès sense Pablo Escobar. I la resposta és afirmativa, tot i que la sèrie manté alguns vicis força discutibles.

El secret de l'èxit de Narcos resideix en la seva tensió narrativa, l'hàbil ús de la veu en off i, per descomptat, aquest ball de relacions humanes al voltant de la vida criminal. Però si tot això era funcional era perquè tenia al bell mig una figura molt carismàtica: la de Pablo Escobar, que aconseguia erigir-se en una icona televisiva gràcies a la interpretació de Wagner Moura i també a la bona descripció dels seus clarobscurs. La tercera temporada ja no podia comptar amb ell perquè la segona temporada acomiadava el personatge (tampoc no podia donar per més) i els seus responsables es van afanyar a anunciar que ara se centrarien en el càrtel de Cali. Així, la sèrie canvia d'aires i de personatges, però no de to ni d'estil, i en tot moment partint d'una idea que la mateixa veu en off avança al principi del primer episodi: Escobar era conegut i estava a la vista de tothom, però a Cali són més intel·ligents i sibil·lins. Aquest és l'esperit de tota la temporada, que comença molt dubitativa però, a partir del seu equador, agafa una força comparable a alguns dels grans moments de la sèrie.

El millor de la nova Narcos resideix en dos elements fonamentals: els seus esclats de violència (la majoria concebuts com a homenatges a pel·lícules molt emblemàtiques del gènere) i una trama sobre un narcotraficant homosexual força insòlita pel seu context. La resta oscil·la entre el ja tradicional retrat coral, els diàlegs plens d'ocurrències locals (tot i que alguns costen d'entendre, la veritat) i una estructura de relat policíac que sap molt bé a quina audiència es dirigeix. El repartiment, molt encertat, inclou Pedro Pascal, Damián Alcázar, Javier Cámara, Alberto Ammann, Andrea Londo, Kerry Bishé, Brett Cullen, Shea Whigham, Edward James Olmos i Miguel Ángel Silvestre.