A l'hora d'escollir un restaurant, un hotel, de comprar un electrodomèstic o un telèfon, 8 de cada 10 ciutadans ja consulten les recomanacions i crítiques allotjades a internet abans de prendre una decisió final. Però diversos estudis sobre fraus a la xarxa ens indiquen que cada cop més hi sovintegen els comentaris falsos. Per què? D'on procedeixen?

Es detecta, cada cop més assíduament, que certs comentaris crítics procedeixen directament de la competència.

Patricia, que regenta un hotel a Saint-Malo, està preocupada per un comentari crític sobre una de les habitacions, que sospita que és fals. Després de fer una petita comprovació, s'adona que la persona anònima que ha fet la crítica ha fet altres comentaris negatius, en només tres dies, en ciutats molt allunyades les unes de les altres. No pot ser. Patricia descobreix que el comentari no correspon a cap visita de cap client. Però, probablement, ja és tard, la crítica corre per la xarxa i el perjudici econòmic pot ser enorme. La propietària de l'hotel de Saint-Malo està convençuda que ha estat la competència, que ha aconseguit penjar la crítica del seu establiment. Com es pot evitar aquesta pràctica fraudulenta?

Però l'autèntic negoci se centra en els comentaris positius. Empreses especialitzades, a canvi d'una bona quantitat de diners, poden inundar la xarxa de "likes" i de comentaris positius que redundaran en benefici de l'establiment, de la iniciativa comercial o dels perfils de les persones o grups interessats. Els autors del reportatge ho comproven personalment i viatgen fins a Casablanca, al Marroc, on hi ha moltes "start-ups" de recomanacions falses. Moltes estan instal·lades al nord d'Àfrica. També a Madagascar.

Per denunciar la facilitat del frau i la falta de filtres adequats, fins i tot, dels perfils personals a internet, els periodistes també viatgen fins a Nova Delhi, a l'Índia. Allà hi ha una autèntica especialització, molt estesa, de "fàbriques d'amics" a preus molt assequibles. Per tenir 5.000 "amics", per exemple, segons el "paquet comercial" escollit, es pot trigar un mes. Són robots automàtics, els que ho fan. Si es volen 1.000 "likes", "m'agrada" falsos en una setmana, el preu és de 90 euros. Artistes, polítics, empresaris, etc., volen l'ajuda d'un reconeixement social per expandir les seves iniciatives.

La notorietat a internet ja es compra. I pot ser del tot falsa. Però és un negoci.