David Lynch es troba, als seus 71 anys, en plena forma. El director nord-americà, un dels màxims exponents del surrealisme, acaba d'estrenar la tercera temporada de Twin Peaks, una sèrie que va convertir-se en fenomen social a principi dels 90 i que ara, 25 anys després, retorna per seguir pertorbant els espectadors amb nous i obscurs personatges, desordre i crims salvatges d'autoria desconeguda.

Les grans productores del moment han demostrat amb sèries com The Leftovers, Fargo o Mr Robot que el surrealisme té lloc a la petita pantalla. I segurament molts dels guionistes i directors que hi ha darrere seu beuen de l'obra de Lynch. Però pot el creador de l'agent Cooper, Killer Bob o la família Palmer tornar recuperar el tron? I podrà captar nous fans que no hagin vist cap capítol dels 90? L'arrencada de la nova temporada així ho deixa entreveure.

Per als nouvinguts, els primers 10 minuts de la temporada 3 de Twin Peaks poden semblar una paranoia, escenes lentes i difícils de comprendre. Surrealisme en estat pur. És l'avantatge amb el qual parteixen els qui van gaudir amb la primera temporada i part de la segona i es van empassar després els capítols finals, un cop ja se sabia qui era l'assassí de Laura Palmer i el propi Lynch ja no dirigia els episodis. Però passats els 10 minuts inicials, Lynch guarda moments brillants, tocs d'humor negre i personatges interpretats per grans noms de la televisió actual, entre ells alguns que retornen (Kyle MacLachlan, Sheryl Lee i Ray Wise) i altres que s'estrenen a l'univers Twin Peaks encara que només sigui per un o dos episodis (Matthe Lillard, Michael Cera, Richard Chamberlain, David Duchovny, Josh McDermitt, Ashley Judd...)

A qui li agradarà?

Als fans incondicionals de Lynch i de Twin Peaks, especialment dels que van quedar decebuts amb els capítols finals de la segona temporada i volen saber que n'ha estat dels personatges originals 25 anys després. També als amants dels móns obscurs i del misteri.

A qui no li agradarà?

Als amants del ritme, de l'acció i de les trames ben estructurades. Als que hagin intentat veure The Leftovers o Mr Robot i s'hagin quedat a mig camí.