Quan la gran Jessica Lange va anunciar que no estaria a la cinquena temporada de American Horror Story, a la cadena FX van sonar totes les alarmes: aguantaria l´interès del públic per aquesta sèrie sense la seva icona per excel·lència? Si bé és cert que està plantejada com una antologia (és a dir, que cada temporada és autònoma de l´anterior) no ho és menys que la veterana actriu hi aportava un toc de qualitat que difícilment seria substituïble. El creador de la sèrie, Ryan Murphy, va decidir tirar de cop d´efecte, i va anunciar que el gran reclam de la cinquena seria ni més ni menys que la cantant Lady Gaga. Vistos els primers capítols de la nova entrega, queda clar que el recanvi no ha estat desencertat. La diva, per més que no sigui una actriu de molts registres, aconsegueix capitalitzar iconogràficament la sèrie; i el seu personatge, de forta càrrega sexual, té alguna cosa d´hipnòtic.
La presència de Lady Gaga no trenca una de les normes principals d´aquest compendi televisiu dels terrors habituals de l´imaginari nord-americà: el seu caràcter coral. Com a les anteriors temporades, la cinquena de American Horror Story innova en l´escenari, en aquest cas un inquietant hotel que amaga, a les seves habitacions, tot tipus de monstres. Hi ha vampirs, assassins en sèrie, monstres i fantasmes de totes les edats. El personatge principal és un policia que està en plena crisi personal i acaba descobrint que l´hotel és l´epicentre dels misteriosos assassinats que s´han produït per tota la ciutat. Rodada amb un estil efectista però summament efectiu, aquesta temporada destaca per la frontalitat de la seva truculència (segurament un dels peatges per poder retenir l´audiència) i l´excel·lent repartiment de vells coneguts de la sèrie com Sarah Paulson, Kathy Bates, Matt Bomer, Angela Bassett, Denis O´Hare, Eva Peters, Wes Bentley, Chloë Sevigny, Mare Winningham o Cheyenne Jackson. No cal dir que la temporada és tot un festival per a iniciats en la matèria, ja que a banda de les autocites (Murphy és addicte a parodiar les seves pròpies ocurrències: només cal veure la seva altra sèrie en emissió, Scream Queens, per comprovar-ho) els capítols estan plens d´homenatges a films com El resplandor, La escalera de caracol o Misery.
