El 3 de març de 1990, Telecinco va estrenar les seves emissions amb una gran gala. Des d'aleshores, alabada per uns com la reina de la telerealitat i etiquetada per altres com a fàbrica de 'telebasura', el cert és que la cadena de Fuencarral s'ha convertit en la més potent del país: va ser líder indiscutible entre el 2004 i el 2008 i des del 2012 torna a copar pràcticament cada mes els rànquings d'audiència. En 25 anys, per la seva graella han passat grans èxits i grans fracassos. Aquest és un llistat per la història de Telecinco:

Hablando se entiende la gente. Entre 1990 i 1993 es va emetre un dels primers talks-shows. El presentava José Luis Coll i s'emetia des d'un teatre, amb set convidats cada dia. Paral·lelament i dedicat als joves, es va emetre Hablando se entiende la basca.

VIP. José Luis Moreno i una jove Belén Rueda d'hostessa, van presentar la primera etapa d'aquest mític programa l'any 1990. Però en recordar VIP a tothom li ve el cap la imatge d'Emilio Aragón vestit de negre i amb sabates blanques. Aragón va agafar les regnes del programa a l'agost de 1990 en substitució de Moreno i el va conduir fins que va acabar, dos anys després. La franquícia VIP va ser breu, però intensa, amb les versions VIP Noche, VIP Guany, VIP Mar i VIP Corazón.

Esta noche cruzamos el Mississippi. Entre 1995 i 1997 les nits de dilluns a dijous van ser de Pepe Navarro y el seu equip d'humoristes que tan eren capaços de fer riure com dedicar uns minuts a temes de rabiosa actualitat, amb cert punt de frivolitat.

Tutti Frutti. El programa d'humor en sí no ha quedat a la memòria col·lectiva. No així el grup de les Mamachicho sí. Tutti Frutti va estar a la graella de Telecinco de 1990 a 1992 i un dels seus moments antològics era l'aparició esporàdica d'un grup de sis joves ballarines italianes que vestien d'estil revista i cantaven sempre la mateixa cançó. El grup, un cop cancel·lat Tutti Frutti les sis noies van incorporar-se a Humor cinco estrellas.

La quinta marcha.. Poc després d'estrenar les emissions, va aparèixer un espai musical innovador, cridaner i enfocat als adolescents. El quartet de presentadors inicial el van formar Jesús Vázquez, Inma Brunton, Penélope Cruz i Luis Alberto Sánchez.

Humor amarillo. Amb aquest programa, els espanyols van descobrir la forma que tenien els japonesos d'entendre l'humor, a base de relliscades i cops, i a poder ser en mig d'una gran bassa de fang. El programa, que originalment tenia 100 episodis, es va emetre a Telecinco des de 1991 a 1995. Posteriorment es va recuperar per a Cuatro.

Gran Hermano. Tot i ser addictiu per a uns i repulsiu per a uns als altres, GH s'ha convertit en el buc insígnia de Telecinco. La cadena va ser pionera a l'hora d'apostar per la telerrealitat i la jugada li va sortir bé. Era el 23 d'abril de l'any 2000 quan Mercedes Milá convidava a entrar a la casa de Guadalix els primers concursants i des d'aleshores el concurs ja ha encadenat 15 edicions, sempre amb audiències aclaparadores.

Crónicas marcianas. El late show amb més programes de la història de la televisió espanyola. Xavier Sardà va dirigir la nau marciana entre 1997 i el 2005 i pel seu costat van passar grans còmics com Carlos Latre, Paz Padilla, Manel Fuentes o Mariano Mariano. Les taules de debat i les entrevistes a personatges famosos i del cor presentat a ritme frenètic van ser els altres ingredients que van fer triomfar al programa.

Aquí hay tomate. 'El tomate' és un altre dels programes que més audiència han donat a Telecinco. Cada tarda, Jorge Javier Vázquez i Carmen Alcayde feien un repàs àcid a l'actualitat del cor. Però l'acidesa va sobrepassar el límit l'any 2008, quan la cadena va decidir fulminar l'espai. Enrere quedaven 5 anys en antena i programes amb xifres superiors als 3,5 milions d'espectadors

Programes que han passat sense pena ni glòria

Goles son amores. Manolo Escobar va posar-se al davant d'un programa esportiu que repassava de forma desenfadada l'actualitat de Primera Divisió. Va durar un any, entre 1992 i 1993.

¡Ay, que calor!. Només arrancar, Telecinco ha va apostar pel nu. L'any 1990 mateix la cadena estrenava ¡Ay, que calor!, un concurs en què per comprovar si el participant havia encertat o no un resposta, les hostesses s'obrien la camissa i ensenyaven els pits i mostraven una fruita.

Cita con Apeles. Després de convertir-se en personatge popular a Moros y cristianos, el pare Apeles va obtenir programa pròpi, un talk show en el qual l'acompanyava Rocio Carrasco. Es va començar a emetre l'octubre de 1997, amb més d'1 milió d'espectadors que ràpidament van deixar de seguir-lo.

Popstars. En un intent de fer una versió pròpia similar a Operación Triunfo (que posteriorment aconseguiria dur de TVE a Telecinco), la cadena de Fuencarral va dur a antena Popstars. Trenta noies competien per un lloc en un grup musical femení. Del programa poca cosa en queda a la memòria col·lectiva i només la catalana Roser ha sabut fer-se un nom com a cantant.