El millor baròmetre possible per saber si alguna cosa passa de ser un simple fet puntual a un fenomen social estès és encara avui en dia la televisió.

És per aquest motiu que certs programes ens impacten intensament quan apareixen davant dels nostres ulls. Si existeix Gandia Shore és perquè hi ha molta gent a Espanya disposada a vendre la seva imatge de forma roïna, si existeix Gran Germà és perquè hi ha beneits que creuen en la fama efímera, si existeixen les telenotícies és perquè la gent està assedegada d'informació.

Aquests darrers dies hem vist aparèixer a les nostres pantalles, la nova sensació de la cadena MTV. Es tracta del programa anomenat Catfish, un teleshow que investiga com els ciutadans creen comptes falses a internet fins ratllar la bogeria.

Assistim a la primera presa de contacte amb el programa a una dona que després de molts anys de relació per xat amb el seu suposat nòvio, decideix al cap, i mitjançant els presentadors de Catfish, donar trobada amb l'estimat.

Els espectadors veuen a la dona i somriuen satisfets: "almenys nosaltres no som així". Malauradament internet ha catapultat la nostra pròpia versió més carnavalesca i adoptem diferents màscares depenent de l'espai en què ens trobem. Si tots els comentaris que apareixen sota les notícies a Espanya fossin creïbles hauria una guerra, si totes les nostres fotos de Facebook fossin reflex mimètic de la nostra vida, viuríem al paradís.

És fàcil riure dels casos extrems, de tota manera, qui no ha mentit mai a la xarxa?