Rutes i excursions

L'ascensió al Taga

1 vot

Ribes de Freser - Girona

El cim del Taga, de 2.040 metres d’alçada, és un mirador esplèndid sobre la comarca del Ripollès i el punt final occidental de la serra Cavallera, els rasos de la qual ens acompanyaran durant tota l’ascensió.

Des del Taga i nord enllà, un altre cim emblemàtic del Pirineu, el Puigmal, ens sotjarà l’esquena a través de la calitja blavosa durant la pujada. En dies clars, el Taga és un observatori per descobrir des del Pedraforca fins al massís del Canigó, en un semicercle que inclou també entre altres el pic de Noufonts, el Bastiments i el Costabona, la serra del Catllar i el Balandrau.

Iniciem l’ascensió des del replà de l’ermita romànica de Santa Magadalena, a uns quatre quilòmetres del poble de Pardines; abans haurem agafat la pista que mena al càmping, el trencall del qual deixarem a la dreta per seguir les indicacions cap a l’ermita i el seu rodal pagès. Fins a les envistes del Taga,  el nostre camí transcorre per una pista en bon estat i sempre en lleugera ascensió, cosa que agrairem quan haguem d’afrontar l’ascensió pròpiament dita, perquè ja ens trobarà amb les cames i la bufera més escalfades. És una camí flaquejat per àlbers, pollancres, verns, avellaners i boixos. Observeu, respecte a les boixedes, com les ha modelades la mà de l’home per usar-ne la fusta per a estris de cuina (culleres, forquilles, cullerots...), com a bastons o, en algun cas d’una bona soca, com a suport per a gravats mitjançant la incisió del burí. Hi ha alguns exemplars convertits en bonsais a la intempèrie.

Com que la senyalització és molt deficient, us aconsellem no deixar mai el camí principal. És especialment perdedor el tram d’aiguamolls a tocar el torrent del Vilaró; aneu sempre en direcció sud, no el travesseu. A partir d’aquest punt, el paisatge s’obre; l’arbreda dóna pas a l’arbust; només els rodals de boixos ens continuaran acompanyant d’una manera obstinada aquí i allà, i també el pi negre de capçada petita. Som en terres de pastura intensiva amb centenars de vaques escampades al llarg de la serra Cavallera; no us vingui de nou el soroll del motor d’una moto, és el vaquer que hi puja a fer una ullada. El camí ample acaba en un breu pla amb un cortal per a bestiar i abeuradors. A partir d’aquí, la ruta continua per un terraplè marcat pel traginar de les vaques. Ens hem d’encarar al forat del torrent del Vilaró per on passa el corriol que ens durà a veure la creu que marca el cim.

Davant nostre apareix l’esquena d’ase que és el Taga, i descobrim el pujador que ens espera. Ja hem arribat al ras, barreja de pastura i cards. Tenim dues opcions: desplaçar-nos cap a l’esquerra per iniciar l’ascensió a través de la carena o enfilar-nos recte amunt amb la vista posada en el tronc mort de l’únic arbre que en algun moment desafià l’entorn i hi arrelà; si opteu per aquesta darrera opció, us cal tenir ben a punt els bessons de les cames, els genolls i els pulmons. Tant per una banda com per l’altra arribem al que sembla les restes d’un camí empedrat; ja som gai-rebé a dalt; un esforç més i arribem a l’altaret, després a la Creu a sota de la qual es guarda el llibre de signatures i al cimal on oneja la bandera catalana.

La situació del cim del Taga entre les depressions de Pardines i de Bruguera fa de l’indret un coll molt ventós, no hi ha recer ni aixopluc i en dies moguts no convida a estar-s’hi gaire estona. Per retornar a Santa Magdalena, punt de partida, us cal desfer el camí. Haurem vençut un desnivell de 750 metres i haurem invertit, amb parada per esmorzar, unes quatre hores entre pujar i baixar.

Com arribar-hi:  Des del Pla de Bages heu d’agafar l’eix transversal fins a Vic i per la N-152 fer cap a Ripoll. Des de la capital comarcal, agafeu en direcció a Ribes i al primer trencall que passa per sobre del Freser trenqueu a la dreta. Només us cal seguir la senyalització de Pardines, que és a sis quilòmetres. Abans d’arribar al poble, trenqueu a la dreta en direcció al càmping i, després, a l’esquerra, cap a Santa Magdalena.

Galeria de fotos

Mapa d'ubicació

Més plans

Vista d'un dels canals de Sant Petersburg.

Sant Petersburg: De la vida dels tsars a la Revolució Russa

La ciutat és considerada la Venècia del nord pels seus nombrosos canals

Estàtua dels Músics de Bremen, al cor de la ciutat.

Bremen, la ciutat dels germans Grim

La història popular del ruc, el gall, el gos i el gat ha fet famosa la vila, situada al nord d'Alemanya

Els pobles més bonics i màgics del món

Coneixes aquests llocs de gran bellesa?

Teulades de Marràqueix.

Marràqueix, la ciutat vermella

Els seus carrerons són autèntics laberints i molts d'ells acaben en cul-de-sac

De:
Fins a: